Ahir va acabar la primera fase del Mundial 2010, que com tots sabem, s'està celebrant al continent africà. Ja podem destacar alguns aspectes que ja s'han comentat des de l'inici, però d'altres que crec que no s'han considerat i que també són prou importants per entendre el que està succeint.
Potser el més rellevant i que ha estat més present ha estat sense cap mena de dubte les eliminacions de dos seleccions que, al meu parer, ja fa uns quants anys que van en decadència i que necessiten trobar nova sabia per tornar el més amunt possible. Òbviament parlo de la seleccions de França i Itàlia. La primera ja va arribar a un mundial d'una forma obscura, amb la mà d'Henry, que ja tants problemes els hi va crear. Però tot io això, només és un petit factor del que ha portat a França a aquest horror. Un entrenador que ni havent arribat a una final d'un Mundial ha estat "estimat", l'eterna espera d'uns jugadors nous que subtituissin la meravellosa França del bienni 98-00 amb Mundial i Eurocopa, la retirada i posterior vinguda de Zidane al 2006, fes i desfen amb els jugadors al marge de l'entrenador han fet que a poc a poc aquest equip s¡anés autodestruïnt.
El cas d'Itàlia ja és més normal. Una selecció que porta molts anys jugant amb el mateix estil i jugadors i que no ha tingut la capacitat de trobar uns davanters de la talla de Inzaghi o del Piero i tampoc de trobar el nou Pirlo, per mi el millor d'Itàlia, i que amb mitja horeta que va jugar contra Eslovàquia va moure més l'equip que en 240 els que ocupaven el seu lloc al mig del camp.
Un altres fiascos han resultat ser les seleccions africanes en un Mundial on s'esperava molt més del que han demostrat per allò que jugaven a casa. Per renom, Sud-Àfrica era de la que menys es podia esperar. Després trobem Algèria que tampoc és que tingués un gran paper. I sobretot han decepcionat Camerún , Nigèria i Costa d'Ivori. La raó principal és que grans estrelles no fan un equip, sobretot en el segon cas, on la majoria de jugadors juguen en les principals lligues europees. La única que podem salvar és Ghana, que ha estat la que ha pogut passar a vuitens
Ara toca parlar dels que s'esperava més. Aquí evidentment i per proximitat afecta directament Espanya. Poc gol, poques rematades a porteria. Sembla que aquest cop si que és candidata per la trajectòria que té, és dels cops que ho hagi passat pitjor per passar. Per qualitat col·lectiva, és la nº1 per guanyar aquest títol, però el camí és llarg.
També m'agradaria incloure 2 seleccions Sud-americanes com són Brasil i Argentina. De Brasil, amb un joc ranci que fa anys que li veiem amb Dunga, està a la pomada com sempre i segurament arribarà lluny, però no és la Brasil que coneixem. I d'Argentina dir que Messi li falta marcar i que la vull veure amb equiops de més entitat que no pas Corea del Sud, Nigèria i Grècia.
Em deixo pel camí algunes seleccions perquè no les he pogut veure gaire i no seria gaire objectiu. Però en vull destacar un parell que s'han convertit en la meva debilitat. Una és EUA, que sorprenentment ha estat 1a de grup per davant d'una Anglaterra amb Lampard i Gerrard fent de Busquets i xabi Alonso, que sap jugar a futbol, que vol sempre la pilota, que no renuncia a perdre com va quedar demostrat en l'últim partit i que si té tots els factors a favors, es podria plantar en una possibles semifinals si avui elimina a Ghana i es desfà a quarts d'una selecció rocosa i batalladora com Uruguai. I l'altra tot i que ja no hi és, ja em va agradar al 2006 i ara al 2010 com Austràlia, que es va trobar el davant amb una Alemanya molt inspirada..., sinó encara hauria tingut opcions d'entrar als vuitens.
Per acabar un parell de pinzellades, el paper d'alguns jugadors que estan despuntant com Honda (CSKA Moscú/Japó), Ozil (Alemanya) i alguns més encara trobaríem.. i quina merda de pilota és el Jabulani (porten masses anys fent pilotes defectuoses tant pels porters com pels jugadors)... que s'ho fassin mirar.
Abans d'acabar el Mundial espero poder fer un altre article sobre el mundial.
