Podem estar d'enhorabona els fanàtics de l'esport!!! Un nou canal d'esports!!! I en català!!! Què la meitat dels espots no els mirarem? Segurament. Però els més fanàtics ja tindrem excuses per estar estiradets al sofà o asseguts a les cadires o butaques per seguir veient esport i esport durant hores i hores.
La setmana que hem deixat enrere, pel que fa al futbol de 1a, no ha canviat res. El Barça sense pràcticament despentinar-se n'hi va clavar 3 al Atlètic de Madrid i el Madrid es va refer de la derrota al Reyno de Navarra contra la Real, una de les sensacions de la temporada i una gran sorpresa a Vila-real, on ningú encara hi havia guanyat aquest any.
Per sort o per desgràcia, he pogut gaudir de la Copa d'Espanya de Futbol Sala. Realment és força difícil que no pugui agradar-te aquest tipus de futbol. Terreny de joc molt més petit que un camp de futbol, amb unes normes que afavoreixen més l'atac que la defensa com el porter-jugador, la qualitat dels jugadors per combinar amb la rapidesa que ho fan i la precisió que es necessita i pràcticament fonamental, tenir un o uns grans porters a sota els pals.
I això ha quedat palés aquests 4 dies de copa amb el Barça Alusport. Grans partits del Barça, sobretot el de quarts contra Manacor i ahir a la final contra el totpoderós ElPozo Murcia. Però tot i que els jugadors han fet un torneig espectacular, cal esmentar els 2 porters. El titular en els 3 partits, Cristian, que va ser nomenat millor jugador del torneig i amb mèrit perquè possiblement sense ell el Barça no hauria aconseguit guanyar la Copa. I després el segon porter, Paco Sedano, sortir a la tanda de penals a les semifinals, anant per sota el marcador en la tanda, sense haver escalfat res de res i parar 2 penals que van portar al Barça a jugar la final té moltíssim mèrit.
I tot això, amb una secció del Barça que fa només 4 anys que s'ha professionalitzat i que a mida d'anar millorant l'equip, fitxant molt bons jugadors, està ja a l'elit del futbol sala espanyol.
I pel que fa a la setmana que ve, doncs tenim partits de seleccions, que interessen pel que interessen, però sent una setmana on tots els jugadors podrien descansar, estorba i molt un partit entre setmana.
I a partir de dijous tenim una competició molt agradable de veure com és la Copa del Rei de Bàsquet, on s'acostumen a veure grans partits i que ja té a quarts dos derbis força mogudets. No us ho podeu perdre. Tanmateix, a la matinada de dijous a divendres (2 am hora catalana) hi ha uns Lakers - Celtics que es digne de veure.
I acabant la setmana torna la Lliga amb un Sporting Barça dissabte a les 20 (una pena no poder regalar els 3 punts a l'Sporting perquè és un equip que cau francament bé) i no sé si és molt demanar, però que l'Espanyol ens tiri un cable després de deixar-se perdre l'últim partit en un quart i faci alguna cosa de profit, diumenge a les 21, a Cornellà - El Prat, contra el Madrid, posant-nos a 10 punts de diferència.
Ja per acabar, la pitjor notícia la coneixiem ahir amb l'accient de Kubica. Un grandíssim pilot, amb el que Renault tenia grans esperances aquest any pel cotxe que havien dissenyat i que sembla que funcionava força bé, però ens quedarem sense ell segurament tota la temporada. Una llàstima i que es recuperi aviat perquè és dels millors piots de F1 actuals.
Fins aviat!!!!
dilluns, 7 de febrer del 2011
dimecres, 2 de febrer del 2011
20 d'Abril: Barça - Madrid
Quan de temps sense escriure!!! Crec que ja ni recordo com es fa això!!! Però bé, ho intentarem!!!
Fa una estoneta ha acabat un mes de gener i inicis de febrer marcat directament per la Copa. Un títol que no interessa a la majoria de la gent (ni als equips, ni a l'afició ni a la tv), però que aquest any ens aporta una apassionant final com és un Barça Madrid.
Si evidentment cap dels 2 equips voldrà la final en el seu camp, l'opció més clara és València, estadi ja antic, que ens porta bons records de les 2/3 últimes finals de Copa que hem juga allà perquè s'han guanyat. Problema: si Barça i Athletic Club de Bilbao ja van tenir problemes fa 2 anys per les entrades, el sidral de les aficions de Barça i Madrid serà important. Si us plau: fem-ho com a Anglaterra. Ciutat fixa amb el màxim de gent possible. Sempre. Sense tenir en compte els equips que juguen.
Pel que fa al futbol, actualment, el Barça segurament a mig gas n'hi fotria 5 al Madrid. Les explicacions no calen: d'aquí a 2 mesos ja veurem com estaran els 2 equips.
Si tinc clara un parell de coses: primera, el cor ens explotarà si, a més del partit de Copa i 4 dies abans el partit de Lliga, hi ha una possible eliminatòria de quarts Barça - Madrid. Segon: no perdre cap dels dos partits. Però si d'entrada ens diuen que només en podem guanyar un ho tinc claríssim: guanyar a la Lliga. Si, un títol és un títol. Però prefereixo la lliga. Perdre contra el Madrid serà un pal, però ells els hi sabrà a poc, tot i que la defensaran com un gran títol.
Pensem'hi. Tenim 2 mesos per endavant.
Fa una estoneta ha acabat un mes de gener i inicis de febrer marcat directament per la Copa. Un títol que no interessa a la majoria de la gent (ni als equips, ni a l'afició ni a la tv), però que aquest any ens aporta una apassionant final com és un Barça Madrid.
Si evidentment cap dels 2 equips voldrà la final en el seu camp, l'opció més clara és València, estadi ja antic, que ens porta bons records de les 2/3 últimes finals de Copa que hem juga allà perquè s'han guanyat. Problema: si Barça i Athletic Club de Bilbao ja van tenir problemes fa 2 anys per les entrades, el sidral de les aficions de Barça i Madrid serà important. Si us plau: fem-ho com a Anglaterra. Ciutat fixa amb el màxim de gent possible. Sempre. Sense tenir en compte els equips que juguen.
Pel que fa al futbol, actualment, el Barça segurament a mig gas n'hi fotria 5 al Madrid. Les explicacions no calen: d'aquí a 2 mesos ja veurem com estaran els 2 equips.
Si tinc clara un parell de coses: primera, el cor ens explotarà si, a més del partit de Copa i 4 dies abans el partit de Lliga, hi ha una possible eliminatòria de quarts Barça - Madrid. Segon: no perdre cap dels dos partits. Però si d'entrada ens diuen que només en podem guanyar un ho tinc claríssim: guanyar a la Lliga. Si, un títol és un títol. Però prefereixo la lliga. Perdre contra el Madrid serà un pal, però ells els hi sabrà a poc, tot i que la defensaran com un gran títol.
Pensem'hi. Tenim 2 mesos per endavant.
dijous, 11 de novembre del 2010
Barça - Madrid: 29 de novembre. A qui li donem les culpes?
Avui al matí s'ha conegut la notícia més esperada per la gent del Barça, Madrid, aficionats al futbol i els polítics, el Barça - Madrid serà dilluns 29 a les 21 hores. Polítics contents, jugadors més o menys contents, afició certament molt empranyada, jo el primer.
A qui hi ha diferents interpretacions i diferents culpables. Anem a buscar-los:
LPF: continuem a la cua de l'organització. No costa gens posar-se d'acord en quan s'han de fer els partits i a quina hora (si fa falta que es faci per sorteig). La Premier fa anys que ho fa i que se sàpiga no té tants problemes.
President Montilla: hi havia 4 caps de setmana per fer les eleccions. Entenc que no es pogués fer el cap de setmana anterior amb el Papa per Barcelona, però li quedaven 2 setmanes. La ideal, el 21, tot i que hagués coincidit wn plena campanya, dubto que Montilla hagués tret rèdit electoral per estar al costat del Papa.
Roures: posar-lo al diumenge és matar a les persones. És criminal que un partit com aquest s'hagi de jugar en dilluns. Si, la Champions es juga en dimarts i dimecres i tothom ve al Camp a veure el Chelsea, l'Arsenal o l'Inter. Per què l'ha posat aquí? L'excusa de donar descans no val, l'excusa de hi ha les eleccions tampoc (excepte per la gent que no veuria el partit per estar fent el recompte electoral).... A qui només compta el show business i ho sabem tots. El caramel de posar el partit dilluns perquè estigui tothom pendent del partit i no hi hagi gent pendent d'una altra cosa era massa gran.
Clubs: són uns venuts a les tv, que s'han convertit en els amos del futbol i ens fan anar a tots com titelles com volen.
Perjudicats: la gent que va al Camp. Acabarà baixant, perquè ningú es vol perdre aquest partit, però, aquí els qui anem al veure l'espectacle al Camp som els últims de la fila. Després ens preguntem perquè no hi ha gent als estadis espanyols, mentre que a altres llocs 2 hores abans ja són al camp animant a l'equip. Doncs en part és per això. És lamentable que la gent que hagi de venir del País Valencià, de la Vall d'Aran o d'altres parts d'Espanya, hagi d'arribar a altes hores de la matinada per veure el partit.
Aquests partits són dels que els nens petits puguin anar i notar el gran ambient que es nota contra el Madrid. Jo tinc en ment molts Barça-Madrid al cap. Que es conegui qui és el Barça, qui és l'etern rival...
Potser tocarà fer una reflexió de qui és el futbol...
I tot això, amb els polítics pel mig, que també volen la seva quota de protagonisme. No és la primera vegada que es juga un partit amb data d'eleccions: 9 de març 2008 Eleccions generals Barça - Vila-real a les 21 hores. No és un Barça - Madrid, correcte, però a priori era un partit molt atractiu.
I l'excusa del Mossos tampoc val. Si fa falta es demana ajuda a la Policia Nacional i no crec que hi hagués cap impediment.
El millor dia: dissabte. A mi no m'anava bé, però era el millor dia. No convides cap polític, que cap tingui la seva quota de protagonisme perquè no els hi toca, diumenge la gent podria anar a dormir tard i tindria prou temps (20 minuts que calen per anar a votar), i santes pasqües.
I el Barça que volia jugar diumenge per allò del descans, correcte, però són professionals. Els hi paguen moltíssim per fer això i crec que són capaços de jugar en 72 hores dos partits.
A qui hi ha diferents interpretacions i diferents culpables. Anem a buscar-los:
LPF: continuem a la cua de l'organització. No costa gens posar-se d'acord en quan s'han de fer els partits i a quina hora (si fa falta que es faci per sorteig). La Premier fa anys que ho fa i que se sàpiga no té tants problemes.
President Montilla: hi havia 4 caps de setmana per fer les eleccions. Entenc que no es pogués fer el cap de setmana anterior amb el Papa per Barcelona, però li quedaven 2 setmanes. La ideal, el 21, tot i que hagués coincidit wn plena campanya, dubto que Montilla hagués tret rèdit electoral per estar al costat del Papa.
Roures: posar-lo al diumenge és matar a les persones. És criminal que un partit com aquest s'hagi de jugar en dilluns. Si, la Champions es juga en dimarts i dimecres i tothom ve al Camp a veure el Chelsea, l'Arsenal o l'Inter. Per què l'ha posat aquí? L'excusa de donar descans no val, l'excusa de hi ha les eleccions tampoc (excepte per la gent que no veuria el partit per estar fent el recompte electoral).... A qui només compta el show business i ho sabem tots. El caramel de posar el partit dilluns perquè estigui tothom pendent del partit i no hi hagi gent pendent d'una altra cosa era massa gran.
Clubs: són uns venuts a les tv, que s'han convertit en els amos del futbol i ens fan anar a tots com titelles com volen.
Perjudicats: la gent que va al Camp. Acabarà baixant, perquè ningú es vol perdre aquest partit, però, aquí els qui anem al veure l'espectacle al Camp som els últims de la fila. Després ens preguntem perquè no hi ha gent als estadis espanyols, mentre que a altres llocs 2 hores abans ja són al camp animant a l'equip. Doncs en part és per això. És lamentable que la gent que hagi de venir del País Valencià, de la Vall d'Aran o d'altres parts d'Espanya, hagi d'arribar a altes hores de la matinada per veure el partit.
Aquests partits són dels que els nens petits puguin anar i notar el gran ambient que es nota contra el Madrid. Jo tinc en ment molts Barça-Madrid al cap. Que es conegui qui és el Barça, qui és l'etern rival...
Potser tocarà fer una reflexió de qui és el futbol...
I tot això, amb els polítics pel mig, que també volen la seva quota de protagonisme. No és la primera vegada que es juga un partit amb data d'eleccions: 9 de març 2008 Eleccions generals Barça - Vila-real a les 21 hores. No és un Barça - Madrid, correcte, però a priori era un partit molt atractiu.
I l'excusa del Mossos tampoc val. Si fa falta es demana ajuda a la Policia Nacional i no crec que hi hagués cap impediment.
El millor dia: dissabte. A mi no m'anava bé, però era el millor dia. No convides cap polític, que cap tingui la seva quota de protagonisme perquè no els hi toca, diumenge la gent podria anar a dormir tard i tindria prou temps (20 minuts que calen per anar a votar), i santes pasqües.
I el Barça que volia jugar diumenge per allò del descans, correcte, però són professionals. Els hi paguen moltíssim per fer això i crec que són capaços de jugar en 72 hores dos partits.
dimecres, 3 de novembre del 2010
Lionel Andrés Messi
Rosario, Argentina, 24 de juny de 1987
Avui, Barcelona, Catalunya, 3 de novembre de 2010
Se li poden posar encara ara adjectius? Ho dubto, els ha esgotat tots.
Ahir va fer el seu gol 100 amb Guardiola a la banqueta havent jugat 116 partits = 0.86 gols per partit. Algú m'explica com ha pogut canviar tant?
A Messi ja el vam conèixer descarat en el camp i tímid davant dels mitjans i 6 anys més tard, continua éssent el mateix. Però amb una gran diferència: durant l'època Rijkaard va tenir molts problemes amb les lesions (segons s'ha explicat no menjava de forma saludable i això encara amb 17 o 18 anys es pagava força a nivell físic), no s'atrevia a jugar amb la cama dreta (li estorbava); estava eclipsat per Ronnie, Deco, o Eto'o.
Amb Guardiola, tot ha canviat. Amb tres anys ha patit petites lesions (per entrades dels rivals i no pas per problemes físics propis) i en gran mesura perquè Guardiola li va imposa menjat de tot; ara utilitza la cama dreta, evidentment no tant com l'esquerra, però hi té xut i habilitats i les ales com a futbolista les ha pogut desplegar al 100%, si considerem que ha arribat al 100% i no està encara en fase de construcció com a jugador.
Per coses com aquestes ha arribat allà on es troba, éssent el millor jugador del món a l'actualitat sense cap tipus de discussió, per molts premis individuals que puguin donar aquest any a altres jugadors (no tinc en compte si ha estat el millor en el 2010, sinó que per tot, és el millor). Siguem sincers, si hagués guanyat el Mundial amb Argentina, se l'hauria emportat de carrers, ja que tots sabem que l'any de Mundial si no estàs a la pomada pràcticament estàs descartat.
[Per mi, se l'hauria d'endur Xavi si ens basem amb joc, importància i títols.] Tampoc tinc cap dubte que Messi és on és per mèrits d'altres persones, com Xavi, com Iniesta, com Valdés, com Puyol, que penso que l'han "canalitzat" força bé. I no oblidar-se com no de Guardiola i de la seva familia, bàsica i essencial per tornar-lo a la terra.
Només podem desitjar anys, i anys i més anys de Messi.
Però per anar acabant: si abans el futbol era més fàcil que a l'actualitat per les grans estrelles, en quin moment se'l podra posar per sobre dels grans mites del futbol? I encara més important: en sortiran de bons, de molt bons, de boníssims,però millor que ell? La història dirà...
Sempre Messi!
dijous, 28 d’octubre del 2010
El futbol espanyol
Després de tenir abandonat un parell de setmanetes el blog, tornem a aparèixer per aquí. Avui no toca tractar ni de futbol, ni de bàsquet, ni de motor... avui és una cosa molt més seriosa.
A tornat a l'esfera del món de l'esport espanyol, sobretot del futbol la psicosis, i no és per menys: diumenge al migdia el jugador del Salamanca, Miguel García va patir una aritmia que el va deixar mort durant uns quants segons amb el resultat que no podrà tornar a competir. Ahir, en el Valladolid-Espanyol, un jugador ha hagut de passar la nit a l'hospital per una crisi nerviosa i problemes de respiració. No fa pas tant, potser just abans d'acabar la temporada passada, un jugador del Reus també va tenir un atac de cor a casa seva, i així podríem anar fent amb Marc Vivien Foe, Miklos Deher, Antonio Puerta, o Dani Jarque, o amb una mica més de fortuna, Ruben de la Red.
Els metges no troben explicació a aquesta quantitat de morts en el futbol, però succeeixen? Ja sabem que morts súbites se'n donen cada any, però si comptem la quantitat de futbolistes que he citat, amb la desgracia de la mort o amb la fortuna de tornar a nèixer, des de la primera mort com va ser Foe al 2005, me'n surten a gairebé 2 per any.
Potser la forma del comentari a continuació semblarà frívol, però en cap moment tinc aquest objectiu, ja que em sembla certament preocupant, però Espanya en aquest tema sembla que s'estigui especialitzant: són molts casos en pocs anys. Com deia els metges no hi troben explicació, però certament n'hi deu haver alguna. Jo sóc el primer que desconeix el per què, però potser ens hauríem de parar a pensar què és el que s'està fent malament.
Esperem que no succeeixi un fet semblant durant molt de temps i que de l'únic que haguem de parlar sigui de la pilota.
P.D: fa un parell de setmanes que feia un any de la mort d'Andrés Montes, teòricament també per una parada cardio-respiratòria. Aquest és bon moment per recordar-se d'ell amb segurament la última gran frase que va crear i que ens ha calat: ¡PORQUE LA VIDA PUEDE SER MARAVILLOSA!. I aquest és un petit gran rècord que sempre poder dir que vaig viure en directe: http://www.youtube.com/watch?v=APeL1Uk1bFk
A tornat a l'esfera del món de l'esport espanyol, sobretot del futbol la psicosis, i no és per menys: diumenge al migdia el jugador del Salamanca, Miguel García va patir una aritmia que el va deixar mort durant uns quants segons amb el resultat que no podrà tornar a competir. Ahir, en el Valladolid-Espanyol, un jugador ha hagut de passar la nit a l'hospital per una crisi nerviosa i problemes de respiració. No fa pas tant, potser just abans d'acabar la temporada passada, un jugador del Reus també va tenir un atac de cor a casa seva, i així podríem anar fent amb Marc Vivien Foe, Miklos Deher, Antonio Puerta, o Dani Jarque, o amb una mica més de fortuna, Ruben de la Red.
Els metges no troben explicació a aquesta quantitat de morts en el futbol, però succeeixen? Ja sabem que morts súbites se'n donen cada any, però si comptem la quantitat de futbolistes que he citat, amb la desgracia de la mort o amb la fortuna de tornar a nèixer, des de la primera mort com va ser Foe al 2005, me'n surten a gairebé 2 per any.
Potser la forma del comentari a continuació semblarà frívol, però en cap moment tinc aquest objectiu, ja que em sembla certament preocupant, però Espanya en aquest tema sembla que s'estigui especialitzant: són molts casos en pocs anys. Com deia els metges no hi troben explicació, però certament n'hi deu haver alguna. Jo sóc el primer que desconeix el per què, però potser ens hauríem de parar a pensar què és el que s'està fent malament.
Esperem que no succeeixi un fet semblant durant molt de temps i que de l'únic que haguem de parlar sigui de la pilota.
P.D: fa un parell de setmanes que feia un any de la mort d'Andrés Montes, teòricament també per una parada cardio-respiratòria. Aquest és bon moment per recordar-se d'ell amb segurament la última gran frase que va crear i que ens ha calat: ¡PORQUE LA VIDA PUEDE SER MARAVILLOSA!. I aquest és un petit gran rècord que sempre poder dir que vaig viure en directe: http://www.youtube.com/watch?v=APeL1Uk1bFk
diumenge, 10 d’octubre del 2010
Resum del Cap de Setmana
Aquest cap de setmana, sense futbol de Primera, clarament ha destacat pel món del motor.
Això d'aixecar-se a les 8 a veure motos i F1 és dur, però més quan has anat a dormir a les 2 i no has pogut dormir bé. Però com a mínim ha valgut la pena. Un carrera de F-1 com una més, sense gaire per destacar. Quedaran 3 curses i tot encara estarà per decidir.
Però la raó d'avui era per veure en directe com Toni Elías guanyava el Mundial de Motos de Moto2, i en menys mesura, com Lorenzo era el 2n pilot espanyol que guanyava el Mundial de motos en la categoria de MotoGP (ja es nota que aquest segon, tot i que la rellevància és major, no li tinc molta simpatia, per no dir que cap).
De Elías sempre és un pilot que he estat molt crític amb ell, on sempre deia que tenia problemes al llarg de la temporada i quan arribaven les hores de les renovacions i de buscar equip, llavors apareixia pel davant en les curses. Mai li he negat nivell perquè havia estat en les categories petites al davant lluitant pel final, però si més no resultava curiosa la situació. La decisió de baixar a Moto2 debia ser molt dura veient que pilots amb molta menys talla que ell tenien un lloc a la categoria reina, però això només ha fet que reforçar la visió que ell té nivell suficient per estar a MotoGP, i callar moltíssimes boques.
I ara només queda per decidir-se el 125cc, amb l'esperança que tinc que se l'endugui Marc Márquez perquè bàsicament ha demostrat ser el millor, perquè no s'ho té gens cregut i també bàsicament perquè és de casa. Ahir va fer la desena pole de temporada (cosa que no s'havia fet mai en una temporada), però al llarg de totes les carreres ha estat per mi el millor. De fet, els errors que ha patit al llarg de la temporada han estat errors aliens (embestida a Aragó, caiguda del tub d'escapament a Xerez), cosa que demostra el nivell que té només amb 17 o ja 18 anys.
I també toca felicitar Marc Coma, guanyador del Rally dels Faraons (declarat el Mundial) amb l'excepció del Dakar.
Per la resta de l'actualitat esportiva, 2 de 3 a l'ACB (dificil que l'Assignia Manresa pogués carregar-se el Madrid a la Caja Mágica).
I per acabar, fa res ha acabat la jornada a 2a divisió amb el Barça Tenerife. El partit ha acabat 3-1. El Barça amb 5 baixes importants com Muniesa, Miño, Dos Santos, Thiago i Fontàs. Són molt bons, sobretot Nolito. Si el Barça B fan bon paper i s'assegura aviat continuar a 2 l'any vinent, no descarto que estigui aviat amb el 1r equip. De Dos Santos i Thiago ja no dic res perquè ja coneix quina qualitat tenen.
Això d'aixecar-se a les 8 a veure motos i F1 és dur, però més quan has anat a dormir a les 2 i no has pogut dormir bé. Però com a mínim ha valgut la pena. Un carrera de F-1 com una més, sense gaire per destacar. Quedaran 3 curses i tot encara estarà per decidir.
Però la raó d'avui era per veure en directe com Toni Elías guanyava el Mundial de Motos de Moto2, i en menys mesura, com Lorenzo era el 2n pilot espanyol que guanyava el Mundial de motos en la categoria de MotoGP (ja es nota que aquest segon, tot i que la rellevància és major, no li tinc molta simpatia, per no dir que cap).
De Elías sempre és un pilot que he estat molt crític amb ell, on sempre deia que tenia problemes al llarg de la temporada i quan arribaven les hores de les renovacions i de buscar equip, llavors apareixia pel davant en les curses. Mai li he negat nivell perquè havia estat en les categories petites al davant lluitant pel final, però si més no resultava curiosa la situació. La decisió de baixar a Moto2 debia ser molt dura veient que pilots amb molta menys talla que ell tenien un lloc a la categoria reina, però això només ha fet que reforçar la visió que ell té nivell suficient per estar a MotoGP, i callar moltíssimes boques.
I ara només queda per decidir-se el 125cc, amb l'esperança que tinc que se l'endugui Marc Márquez perquè bàsicament ha demostrat ser el millor, perquè no s'ho té gens cregut i també bàsicament perquè és de casa. Ahir va fer la desena pole de temporada (cosa que no s'havia fet mai en una temporada), però al llarg de totes les carreres ha estat per mi el millor. De fet, els errors que ha patit al llarg de la temporada han estat errors aliens (embestida a Aragó, caiguda del tub d'escapament a Xerez), cosa que demostra el nivell que té només amb 17 o ja 18 anys.
I també toca felicitar Marc Coma, guanyador del Rally dels Faraons (declarat el Mundial) amb l'excepció del Dakar.
Per la resta de l'actualitat esportiva, 2 de 3 a l'ACB (dificil que l'Assignia Manresa pogués carregar-se el Madrid a la Caja Mágica).
I per acabar, fa res ha acabat la jornada a 2a divisió amb el Barça Tenerife. El partit ha acabat 3-1. El Barça amb 5 baixes importants com Muniesa, Miño, Dos Santos, Thiago i Fontàs. Són molt bons, sobretot Nolito. Si el Barça B fan bon paper i s'assegura aviat continuar a 2 l'any vinent, no descarto que estigui aviat amb el 1r equip. De Dos Santos i Thiago ja no dic res perquè ja coneix quina qualitat tenen.
divendres, 8 d’octubre del 2010
Una bona experiència: BARÇA - LAKERS en 3D
Ahir a la nit va succeir un fet bastant important al Palau Sant Jordi. El campìó de l'Eurolliga i el campió de l'NBA jugaven un partit "amistós", i que havia estat qualificat per tots com la Intercontinental del bàsquet. El terme "amistós" es va veure des dels 20 segons que no en tindria res, ja que el penjat de Ron Artest ja va fer de les seves i després els 9 dels Lakers també va repartir força estopa durant els primers 12 minuts.
Òbviament, amb 2 àrbitres NBA i un FIBA, les normes tot i ser mixtes, eren extranyes de veure provocant que fins i tot els àrbitres en molts moments no sabien que pitar o com havien d'actuar. Ex: el barça se'n va als 4 minuts de 3r quart amb 5 faltes personals, de les quals el 80% no ho eren i a l'altra banda, el mateix tipus no es pitaven. Obvi que el públic veies el "tongo"
D'altra banda, va ser un espectacle, on el Barça va fer un molt bon partit, llàstima de les estadístiques de 3 que va ser molt fluixa, més encara la dels Lakers, que si no recordo malament, es queda sense anotar de 3 en TOT el partit. I destacaria sobretot una jugada del Barça, on participen tots de forma espectacular i l'acaba Vázquez amb una esmaixada: d'això als americans se'ls hi hauria d'ensenyar una mica i es diu JOC en EQUIP.
Tot això, envoltat per unes 100 persones aproximadament en un cinema de Barcelona, veient el partit en 3D, en un sensació nova de veure partits. No vam tenir el so d'ambient fins al minut 16 de partit (el so venia de Madrid, certament estúpid que el so faci Barcelona - Madrid- Barcelona, hi van haver alguns talls i no ens van activar l'aire, cosa que va provocar que arribés a casa mig deshidratat.
Per cert, ja per anar acabant, ahir Phil Jackson deia que el Barça no podria ser competitiu en l'NBA. Possiblement per entrar en els Play-offs no, però per fer-hi un bon paper segur que si. Ell hauríem de veure si tindria futur en el món FIBA com a entrenador (i més igual que sigui l'entrenador amb més anells de l'NBA) ja que el tio necessita 5 ajudants per discutir els sistemes, 5 minuts per discutir amb ells, mentre els jugadors esperen, donar les ordres necessàries i finalment no juguin amb cap sistema definit perquè els bases no marquen cap jugada a l'inici d'ella, quan a Europa amb un minut l'entrenador pensa, decideix i transmet les ordres.
Hi ha ganes per això d'NBA, però també hi ha ganes de grans partits a Europa.
Òbviament, amb 2 àrbitres NBA i un FIBA, les normes tot i ser mixtes, eren extranyes de veure provocant que fins i tot els àrbitres en molts moments no sabien que pitar o com havien d'actuar. Ex: el barça se'n va als 4 minuts de 3r quart amb 5 faltes personals, de les quals el 80% no ho eren i a l'altra banda, el mateix tipus no es pitaven. Obvi que el públic veies el "tongo"
D'altra banda, va ser un espectacle, on el Barça va fer un molt bon partit, llàstima de les estadístiques de 3 que va ser molt fluixa, més encara la dels Lakers, que si no recordo malament, es queda sense anotar de 3 en TOT el partit. I destacaria sobretot una jugada del Barça, on participen tots de forma espectacular i l'acaba Vázquez amb una esmaixada: d'això als americans se'ls hi hauria d'ensenyar una mica i es diu JOC en EQUIP.
Tot això, envoltat per unes 100 persones aproximadament en un cinema de Barcelona, veient el partit en 3D, en un sensació nova de veure partits. No vam tenir el so d'ambient fins al minut 16 de partit (el so venia de Madrid, certament estúpid que el so faci Barcelona - Madrid- Barcelona, hi van haver alguns talls i no ens van activar l'aire, cosa que va provocar que arribés a casa mig deshidratat.
Per cert, ja per anar acabant, ahir Phil Jackson deia que el Barça no podria ser competitiu en l'NBA. Possiblement per entrar en els Play-offs no, però per fer-hi un bon paper segur que si. Ell hauríem de veure si tindria futur en el món FIBA com a entrenador (i més igual que sigui l'entrenador amb més anells de l'NBA) ja que el tio necessita 5 ajudants per discutir els sistemes, 5 minuts per discutir amb ells, mentre els jugadors esperen, donar les ordres necessàries i finalment no juguin amb cap sistema definit perquè els bases no marquen cap jugada a l'inici d'ella, quan a Europa amb un minut l'entrenador pensa, decideix i transmet les ordres.
Hi ha ganes per això d'NBA, però també hi ha ganes de grans partits a Europa.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)