dimecres, 3 de novembre del 2010

Lionel Andrés Messi



Rosario, Argentina, 24 de juny de 1987
Avui, Barcelona, Catalunya, 3 de novembre de 2010

Se li poden posar encara ara adjectius? Ho dubto, els ha esgotat tots.

Ahir va fer el seu gol 100 amb Guardiola a la banqueta havent jugat 116 partits = 0.86 gols per partit. Algú m'explica com ha pogut canviar tant?

A Messi ja el vam conèixer descarat en el camp i tímid davant dels mitjans i 6 anys més tard, continua éssent el mateix. Però amb una gran diferència: durant l'època Rijkaard va tenir molts problemes amb les lesions (segons s'ha explicat no menjava de forma saludable i això encara amb 17 o 18 anys es pagava força a nivell físic), no s'atrevia a jugar amb la cama dreta (li estorbava); estava eclipsat per Ronnie, Deco, o Eto'o.
Amb Guardiola, tot ha canviat. Amb tres anys ha patit petites lesions (per entrades dels rivals i no pas per problemes físics propis) i en gran mesura perquè Guardiola li va imposa menjat de tot; ara utilitza la cama dreta, evidentment no tant com l'esquerra, però hi té xut i habilitats i les ales com a futbolista les ha pogut desplegar al 100%, si considerem que ha arribat al 100% i no està encara en fase de construcció com a jugador.

Per coses com aquestes ha arribat allà on es troba, éssent el millor jugador del món a l'actualitat sense cap tipus de discussió, per molts premis individuals que puguin donar aquest any a altres jugadors (no tinc en compte si ha estat el millor en el 2010, sinó que per tot, és el millor). Siguem sincers, si hagués guanyat el Mundial amb Argentina, se l'hauria emportat de carrers, ja que tots sabem que l'any de Mundial si no estàs a la pomada pràcticament estàs descartat.

[Per mi, se l'hauria d'endur Xavi si ens basem amb joc, importància i títols.] Tampoc tinc cap dubte que Messi és on és per mèrits d'altres persones, com Xavi, com Iniesta, com Valdés, com Puyol, que penso que l'han "canalitzat" força bé. I no oblidar-se com no de Guardiola i de la seva familia, bàsica i essencial per tornar-lo a la terra.

Només podem desitjar anys, i anys i més anys de Messi.

Però per anar acabant: si abans el futbol era més fàcil que a l'actualitat per les grans estrelles, en quin moment se'l podra posar per sobre dels grans mites del futbol? I encara més important: en sortiran de bons, de molt bons, de boníssims,però millor que ell? La història dirà...

Sempre Messi!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada