Avui al matí s'ha conegut la notícia més esperada per la gent del Barça, Madrid, aficionats al futbol i els polítics, el Barça - Madrid serà dilluns 29 a les 21 hores. Polítics contents, jugadors més o menys contents, afició certament molt empranyada, jo el primer.
A qui hi ha diferents interpretacions i diferents culpables. Anem a buscar-los:
LPF: continuem a la cua de l'organització. No costa gens posar-se d'acord en quan s'han de fer els partits i a quina hora (si fa falta que es faci per sorteig). La Premier fa anys que ho fa i que se sàpiga no té tants problemes.
President Montilla: hi havia 4 caps de setmana per fer les eleccions. Entenc que no es pogués fer el cap de setmana anterior amb el Papa per Barcelona, però li quedaven 2 setmanes. La ideal, el 21, tot i que hagués coincidit wn plena campanya, dubto que Montilla hagués tret rèdit electoral per estar al costat del Papa.
Roures: posar-lo al diumenge és matar a les persones. És criminal que un partit com aquest s'hagi de jugar en dilluns. Si, la Champions es juga en dimarts i dimecres i tothom ve al Camp a veure el Chelsea, l'Arsenal o l'Inter. Per què l'ha posat aquí? L'excusa de donar descans no val, l'excusa de hi ha les eleccions tampoc (excepte per la gent que no veuria el partit per estar fent el recompte electoral).... A qui només compta el show business i ho sabem tots. El caramel de posar el partit dilluns perquè estigui tothom pendent del partit i no hi hagi gent pendent d'una altra cosa era massa gran.
Clubs: són uns venuts a les tv, que s'han convertit en els amos del futbol i ens fan anar a tots com titelles com volen.
Perjudicats: la gent que va al Camp. Acabarà baixant, perquè ningú es vol perdre aquest partit, però, aquí els qui anem al veure l'espectacle al Camp som els últims de la fila. Després ens preguntem perquè no hi ha gent als estadis espanyols, mentre que a altres llocs 2 hores abans ja són al camp animant a l'equip. Doncs en part és per això. És lamentable que la gent que hagi de venir del País Valencià, de la Vall d'Aran o d'altres parts d'Espanya, hagi d'arribar a altes hores de la matinada per veure el partit.
Aquests partits són dels que els nens petits puguin anar i notar el gran ambient que es nota contra el Madrid. Jo tinc en ment molts Barça-Madrid al cap. Que es conegui qui és el Barça, qui és l'etern rival...
Potser tocarà fer una reflexió de qui és el futbol...
I tot això, amb els polítics pel mig, que també volen la seva quota de protagonisme. No és la primera vegada que es juga un partit amb data d'eleccions: 9 de març 2008 Eleccions generals Barça - Vila-real a les 21 hores. No és un Barça - Madrid, correcte, però a priori era un partit molt atractiu.
I l'excusa del Mossos tampoc val. Si fa falta es demana ajuda a la Policia Nacional i no crec que hi hagués cap impediment.
El millor dia: dissabte. A mi no m'anava bé, però era el millor dia. No convides cap polític, que cap tingui la seva quota de protagonisme perquè no els hi toca, diumenge la gent podria anar a dormir tard i tindria prou temps (20 minuts que calen per anar a votar), i santes pasqües.
I el Barça que volia jugar diumenge per allò del descans, correcte, però són professionals. Els hi paguen moltíssim per fer això i crec que són capaços de jugar en 72 hores dos partits.
dijous, 11 de novembre del 2010
dimecres, 3 de novembre del 2010
Lionel Andrés Messi
Rosario, Argentina, 24 de juny de 1987
Avui, Barcelona, Catalunya, 3 de novembre de 2010
Se li poden posar encara ara adjectius? Ho dubto, els ha esgotat tots.
Ahir va fer el seu gol 100 amb Guardiola a la banqueta havent jugat 116 partits = 0.86 gols per partit. Algú m'explica com ha pogut canviar tant?
A Messi ja el vam conèixer descarat en el camp i tímid davant dels mitjans i 6 anys més tard, continua éssent el mateix. Però amb una gran diferència: durant l'època Rijkaard va tenir molts problemes amb les lesions (segons s'ha explicat no menjava de forma saludable i això encara amb 17 o 18 anys es pagava força a nivell físic), no s'atrevia a jugar amb la cama dreta (li estorbava); estava eclipsat per Ronnie, Deco, o Eto'o.
Amb Guardiola, tot ha canviat. Amb tres anys ha patit petites lesions (per entrades dels rivals i no pas per problemes físics propis) i en gran mesura perquè Guardiola li va imposa menjat de tot; ara utilitza la cama dreta, evidentment no tant com l'esquerra, però hi té xut i habilitats i les ales com a futbolista les ha pogut desplegar al 100%, si considerem que ha arribat al 100% i no està encara en fase de construcció com a jugador.
Per coses com aquestes ha arribat allà on es troba, éssent el millor jugador del món a l'actualitat sense cap tipus de discussió, per molts premis individuals que puguin donar aquest any a altres jugadors (no tinc en compte si ha estat el millor en el 2010, sinó que per tot, és el millor). Siguem sincers, si hagués guanyat el Mundial amb Argentina, se l'hauria emportat de carrers, ja que tots sabem que l'any de Mundial si no estàs a la pomada pràcticament estàs descartat.
[Per mi, se l'hauria d'endur Xavi si ens basem amb joc, importància i títols.] Tampoc tinc cap dubte que Messi és on és per mèrits d'altres persones, com Xavi, com Iniesta, com Valdés, com Puyol, que penso que l'han "canalitzat" força bé. I no oblidar-se com no de Guardiola i de la seva familia, bàsica i essencial per tornar-lo a la terra.
Només podem desitjar anys, i anys i més anys de Messi.
Però per anar acabant: si abans el futbol era més fàcil que a l'actualitat per les grans estrelles, en quin moment se'l podra posar per sobre dels grans mites del futbol? I encara més important: en sortiran de bons, de molt bons, de boníssims,però millor que ell? La història dirà...
Sempre Messi!
dijous, 28 d’octubre del 2010
El futbol espanyol
Després de tenir abandonat un parell de setmanetes el blog, tornem a aparèixer per aquí. Avui no toca tractar ni de futbol, ni de bàsquet, ni de motor... avui és una cosa molt més seriosa.
A tornat a l'esfera del món de l'esport espanyol, sobretot del futbol la psicosis, i no és per menys: diumenge al migdia el jugador del Salamanca, Miguel García va patir una aritmia que el va deixar mort durant uns quants segons amb el resultat que no podrà tornar a competir. Ahir, en el Valladolid-Espanyol, un jugador ha hagut de passar la nit a l'hospital per una crisi nerviosa i problemes de respiració. No fa pas tant, potser just abans d'acabar la temporada passada, un jugador del Reus també va tenir un atac de cor a casa seva, i així podríem anar fent amb Marc Vivien Foe, Miklos Deher, Antonio Puerta, o Dani Jarque, o amb una mica més de fortuna, Ruben de la Red.
Els metges no troben explicació a aquesta quantitat de morts en el futbol, però succeeixen? Ja sabem que morts súbites se'n donen cada any, però si comptem la quantitat de futbolistes que he citat, amb la desgracia de la mort o amb la fortuna de tornar a nèixer, des de la primera mort com va ser Foe al 2005, me'n surten a gairebé 2 per any.
Potser la forma del comentari a continuació semblarà frívol, però en cap moment tinc aquest objectiu, ja que em sembla certament preocupant, però Espanya en aquest tema sembla que s'estigui especialitzant: són molts casos en pocs anys. Com deia els metges no hi troben explicació, però certament n'hi deu haver alguna. Jo sóc el primer que desconeix el per què, però potser ens hauríem de parar a pensar què és el que s'està fent malament.
Esperem que no succeeixi un fet semblant durant molt de temps i que de l'únic que haguem de parlar sigui de la pilota.
P.D: fa un parell de setmanes que feia un any de la mort d'Andrés Montes, teòricament també per una parada cardio-respiratòria. Aquest és bon moment per recordar-se d'ell amb segurament la última gran frase que va crear i que ens ha calat: ¡PORQUE LA VIDA PUEDE SER MARAVILLOSA!. I aquest és un petit gran rècord que sempre poder dir que vaig viure en directe: http://www.youtube.com/watch?v=APeL1Uk1bFk
A tornat a l'esfera del món de l'esport espanyol, sobretot del futbol la psicosis, i no és per menys: diumenge al migdia el jugador del Salamanca, Miguel García va patir una aritmia que el va deixar mort durant uns quants segons amb el resultat que no podrà tornar a competir. Ahir, en el Valladolid-Espanyol, un jugador ha hagut de passar la nit a l'hospital per una crisi nerviosa i problemes de respiració. No fa pas tant, potser just abans d'acabar la temporada passada, un jugador del Reus també va tenir un atac de cor a casa seva, i així podríem anar fent amb Marc Vivien Foe, Miklos Deher, Antonio Puerta, o Dani Jarque, o amb una mica més de fortuna, Ruben de la Red.
Els metges no troben explicació a aquesta quantitat de morts en el futbol, però succeeixen? Ja sabem que morts súbites se'n donen cada any, però si comptem la quantitat de futbolistes que he citat, amb la desgracia de la mort o amb la fortuna de tornar a nèixer, des de la primera mort com va ser Foe al 2005, me'n surten a gairebé 2 per any.
Potser la forma del comentari a continuació semblarà frívol, però en cap moment tinc aquest objectiu, ja que em sembla certament preocupant, però Espanya en aquest tema sembla que s'estigui especialitzant: són molts casos en pocs anys. Com deia els metges no hi troben explicació, però certament n'hi deu haver alguna. Jo sóc el primer que desconeix el per què, però potser ens hauríem de parar a pensar què és el que s'està fent malament.
Esperem que no succeeixi un fet semblant durant molt de temps i que de l'únic que haguem de parlar sigui de la pilota.
P.D: fa un parell de setmanes que feia un any de la mort d'Andrés Montes, teòricament també per una parada cardio-respiratòria. Aquest és bon moment per recordar-se d'ell amb segurament la última gran frase que va crear i que ens ha calat: ¡PORQUE LA VIDA PUEDE SER MARAVILLOSA!. I aquest és un petit gran rècord que sempre poder dir que vaig viure en directe: http://www.youtube.com/watch?v=APeL1Uk1bFk
diumenge, 10 d’octubre del 2010
Resum del Cap de Setmana
Aquest cap de setmana, sense futbol de Primera, clarament ha destacat pel món del motor.
Això d'aixecar-se a les 8 a veure motos i F1 és dur, però més quan has anat a dormir a les 2 i no has pogut dormir bé. Però com a mínim ha valgut la pena. Un carrera de F-1 com una més, sense gaire per destacar. Quedaran 3 curses i tot encara estarà per decidir.
Però la raó d'avui era per veure en directe com Toni Elías guanyava el Mundial de Motos de Moto2, i en menys mesura, com Lorenzo era el 2n pilot espanyol que guanyava el Mundial de motos en la categoria de MotoGP (ja es nota que aquest segon, tot i que la rellevància és major, no li tinc molta simpatia, per no dir que cap).
De Elías sempre és un pilot que he estat molt crític amb ell, on sempre deia que tenia problemes al llarg de la temporada i quan arribaven les hores de les renovacions i de buscar equip, llavors apareixia pel davant en les curses. Mai li he negat nivell perquè havia estat en les categories petites al davant lluitant pel final, però si més no resultava curiosa la situació. La decisió de baixar a Moto2 debia ser molt dura veient que pilots amb molta menys talla que ell tenien un lloc a la categoria reina, però això només ha fet que reforçar la visió que ell té nivell suficient per estar a MotoGP, i callar moltíssimes boques.
I ara només queda per decidir-se el 125cc, amb l'esperança que tinc que se l'endugui Marc Márquez perquè bàsicament ha demostrat ser el millor, perquè no s'ho té gens cregut i també bàsicament perquè és de casa. Ahir va fer la desena pole de temporada (cosa que no s'havia fet mai en una temporada), però al llarg de totes les carreres ha estat per mi el millor. De fet, els errors que ha patit al llarg de la temporada han estat errors aliens (embestida a Aragó, caiguda del tub d'escapament a Xerez), cosa que demostra el nivell que té només amb 17 o ja 18 anys.
I també toca felicitar Marc Coma, guanyador del Rally dels Faraons (declarat el Mundial) amb l'excepció del Dakar.
Per la resta de l'actualitat esportiva, 2 de 3 a l'ACB (dificil que l'Assignia Manresa pogués carregar-se el Madrid a la Caja Mágica).
I per acabar, fa res ha acabat la jornada a 2a divisió amb el Barça Tenerife. El partit ha acabat 3-1. El Barça amb 5 baixes importants com Muniesa, Miño, Dos Santos, Thiago i Fontàs. Són molt bons, sobretot Nolito. Si el Barça B fan bon paper i s'assegura aviat continuar a 2 l'any vinent, no descarto que estigui aviat amb el 1r equip. De Dos Santos i Thiago ja no dic res perquè ja coneix quina qualitat tenen.
Això d'aixecar-se a les 8 a veure motos i F1 és dur, però més quan has anat a dormir a les 2 i no has pogut dormir bé. Però com a mínim ha valgut la pena. Un carrera de F-1 com una més, sense gaire per destacar. Quedaran 3 curses i tot encara estarà per decidir.
Però la raó d'avui era per veure en directe com Toni Elías guanyava el Mundial de Motos de Moto2, i en menys mesura, com Lorenzo era el 2n pilot espanyol que guanyava el Mundial de motos en la categoria de MotoGP (ja es nota que aquest segon, tot i que la rellevància és major, no li tinc molta simpatia, per no dir que cap).
De Elías sempre és un pilot que he estat molt crític amb ell, on sempre deia que tenia problemes al llarg de la temporada i quan arribaven les hores de les renovacions i de buscar equip, llavors apareixia pel davant en les curses. Mai li he negat nivell perquè havia estat en les categories petites al davant lluitant pel final, però si més no resultava curiosa la situació. La decisió de baixar a Moto2 debia ser molt dura veient que pilots amb molta menys talla que ell tenien un lloc a la categoria reina, però això només ha fet que reforçar la visió que ell té nivell suficient per estar a MotoGP, i callar moltíssimes boques.
I ara només queda per decidir-se el 125cc, amb l'esperança que tinc que se l'endugui Marc Márquez perquè bàsicament ha demostrat ser el millor, perquè no s'ho té gens cregut i també bàsicament perquè és de casa. Ahir va fer la desena pole de temporada (cosa que no s'havia fet mai en una temporada), però al llarg de totes les carreres ha estat per mi el millor. De fet, els errors que ha patit al llarg de la temporada han estat errors aliens (embestida a Aragó, caiguda del tub d'escapament a Xerez), cosa que demostra el nivell que té només amb 17 o ja 18 anys.
I també toca felicitar Marc Coma, guanyador del Rally dels Faraons (declarat el Mundial) amb l'excepció del Dakar.
Per la resta de l'actualitat esportiva, 2 de 3 a l'ACB (dificil que l'Assignia Manresa pogués carregar-se el Madrid a la Caja Mágica).
I per acabar, fa res ha acabat la jornada a 2a divisió amb el Barça Tenerife. El partit ha acabat 3-1. El Barça amb 5 baixes importants com Muniesa, Miño, Dos Santos, Thiago i Fontàs. Són molt bons, sobretot Nolito. Si el Barça B fan bon paper i s'assegura aviat continuar a 2 l'any vinent, no descarto que estigui aviat amb el 1r equip. De Dos Santos i Thiago ja no dic res perquè ja coneix quina qualitat tenen.
divendres, 8 d’octubre del 2010
Una bona experiència: BARÇA - LAKERS en 3D
Ahir a la nit va succeir un fet bastant important al Palau Sant Jordi. El campìó de l'Eurolliga i el campió de l'NBA jugaven un partit "amistós", i que havia estat qualificat per tots com la Intercontinental del bàsquet. El terme "amistós" es va veure des dels 20 segons que no en tindria res, ja que el penjat de Ron Artest ja va fer de les seves i després els 9 dels Lakers també va repartir força estopa durant els primers 12 minuts.
Òbviament, amb 2 àrbitres NBA i un FIBA, les normes tot i ser mixtes, eren extranyes de veure provocant que fins i tot els àrbitres en molts moments no sabien que pitar o com havien d'actuar. Ex: el barça se'n va als 4 minuts de 3r quart amb 5 faltes personals, de les quals el 80% no ho eren i a l'altra banda, el mateix tipus no es pitaven. Obvi que el públic veies el "tongo"
D'altra banda, va ser un espectacle, on el Barça va fer un molt bon partit, llàstima de les estadístiques de 3 que va ser molt fluixa, més encara la dels Lakers, que si no recordo malament, es queda sense anotar de 3 en TOT el partit. I destacaria sobretot una jugada del Barça, on participen tots de forma espectacular i l'acaba Vázquez amb una esmaixada: d'això als americans se'ls hi hauria d'ensenyar una mica i es diu JOC en EQUIP.
Tot això, envoltat per unes 100 persones aproximadament en un cinema de Barcelona, veient el partit en 3D, en un sensació nova de veure partits. No vam tenir el so d'ambient fins al minut 16 de partit (el so venia de Madrid, certament estúpid que el so faci Barcelona - Madrid- Barcelona, hi van haver alguns talls i no ens van activar l'aire, cosa que va provocar que arribés a casa mig deshidratat.
Per cert, ja per anar acabant, ahir Phil Jackson deia que el Barça no podria ser competitiu en l'NBA. Possiblement per entrar en els Play-offs no, però per fer-hi un bon paper segur que si. Ell hauríem de veure si tindria futur en el món FIBA com a entrenador (i més igual que sigui l'entrenador amb més anells de l'NBA) ja que el tio necessita 5 ajudants per discutir els sistemes, 5 minuts per discutir amb ells, mentre els jugadors esperen, donar les ordres necessàries i finalment no juguin amb cap sistema definit perquè els bases no marquen cap jugada a l'inici d'ella, quan a Europa amb un minut l'entrenador pensa, decideix i transmet les ordres.
Hi ha ganes per això d'NBA, però també hi ha ganes de grans partits a Europa.
Òbviament, amb 2 àrbitres NBA i un FIBA, les normes tot i ser mixtes, eren extranyes de veure provocant que fins i tot els àrbitres en molts moments no sabien que pitar o com havien d'actuar. Ex: el barça se'n va als 4 minuts de 3r quart amb 5 faltes personals, de les quals el 80% no ho eren i a l'altra banda, el mateix tipus no es pitaven. Obvi que el públic veies el "tongo"
D'altra banda, va ser un espectacle, on el Barça va fer un molt bon partit, llàstima de les estadístiques de 3 que va ser molt fluixa, més encara la dels Lakers, que si no recordo malament, es queda sense anotar de 3 en TOT el partit. I destacaria sobretot una jugada del Barça, on participen tots de forma espectacular i l'acaba Vázquez amb una esmaixada: d'això als americans se'ls hi hauria d'ensenyar una mica i es diu JOC en EQUIP.
Tot això, envoltat per unes 100 persones aproximadament en un cinema de Barcelona, veient el partit en 3D, en un sensació nova de veure partits. No vam tenir el so d'ambient fins al minut 16 de partit (el so venia de Madrid, certament estúpid que el so faci Barcelona - Madrid- Barcelona, hi van haver alguns talls i no ens van activar l'aire, cosa que va provocar que arribés a casa mig deshidratat.
Per cert, ja per anar acabant, ahir Phil Jackson deia que el Barça no podria ser competitiu en l'NBA. Possiblement per entrar en els Play-offs no, però per fer-hi un bon paper segur que si. Ell hauríem de veure si tindria futur en el món FIBA com a entrenador (i més igual que sigui l'entrenador amb més anells de l'NBA) ja que el tio necessita 5 ajudants per discutir els sistemes, 5 minuts per discutir amb ells, mentre els jugadors esperen, donar les ordres necessàries i finalment no juguin amb cap sistema definit perquè els bases no marquen cap jugada a l'inici d'ella, quan a Europa amb un minut l'entrenador pensa, decideix i transmet les ordres.
Hi ha ganes per això d'NBA, però també hi ha ganes de grans partits a Europa.
dilluns, 20 de setembre del 2010
Crítica al periodisme esportiu actual
Com diria Jaume Creixell: Se m'ha cansat d'aguantar i no dir res...
És insoportable les barbaritats que es poden llegir des de Madrid i des d'alguns diaris de Barcelona.
4 mesos després de l'entrada de Sandro Rosell a la presidència del Barça, el diari GOL continua acusant Joan Laporta i l'antiga directiva de noves coses. És espectacular. Ningú del club ha dit res en principi, però ja se sap tot... quina intriga. Falten 15 dies per l'Assemblea de Socis i Compromisaris, on ha de sortit tota la veritat. Ja no farà falta perquè estarà tot dit.
Algú deu filtrar aquestes informacions o hi ha persones que es dediquen a esbombar perquè si.
No sóc una persona molt afina al pensament de Rosell, més aviat al contrari, i tampoc seré jo qui defensi Joan Laporta de les acusacions, perquè possiblement se les mereixi. Però sembla que aquest home en aquest moment és el diable i que ho ha fet tot malament per aquest club. Em sembla que aquest home, juntament en una primera etapa amb el propi Rosell, i després ell amb altre gent van treure aquest club de la deriva que havia agafat en l'etapa Gaspart. Però d'això costa enrecodar-se'n.
Crec que no es poden fer judicis fins que tot no es posi damunt la taula, és a dir, que fins el dia 16 tothom hauria d'estar mutis i a la gàbia.
Per cert, 2 curiositats: 1. Rosell, en la candidatura amb Laporta del 2003, van anunciar aixecar totes les catifes... encara les espero per part dels 2. I la 2a, com és que la directiva ha acceptat que Spanair, companyia en la qual crec que Soriano encara continua lligada i un dels rivals de Rosell (candidaura d'Ingla), es pugui publicitar a tot el Camp Nou? A més a més, Turkish Airlines, patrocnadora oficial del Barça i crec que 4a companyia aeria del món, ja ho accepta? La opció màrqueting a mi no em val per res...
El següent tema m'ha sorgit avui al migdia. Llegint pel Twitter, he vist una crítica a Aduriz (València). No sabia el perquè d'ella fins que he vist quin era el motiu: Del Bosque l'ha convocat per la selecció per les baixes que té. Problema: aqust jugador va firmar fa un cert temps un document en favor de la seleció basca.
Doncs a un periodista li ha semblat malament aquesta convocatòria i s'ha posat a discutir amb la gent sobre la convocatòria d'aquest jugador: com per exemple li critica la seva falta de coherència (en part lògica*): "La falta de coherencia sería apoyar/firmar un manifiesto público y, a continuación, ir contra dicho manifiesto".
El summum que m'ha fet que el repliques han estat aquests dos tweets (missatges): "Cierro el tema: a los q me dicen que Aduriz va pq sería castigado/multado si renunciara, les pregunto: ¿Cuál fue la multa/castigo de Gasol? || He sacado la misma conclusión que @javierares. Cuando se mezclan política y deporte saltan chispas. Yo, afortunadamente, soy 100% apolítico."
Si porta 3 o 4 hores discutint sobre aquest tema, el primer no pots dir que a tu ets apolític. I després hauria d'informar-se millor abans d'opinar, que és el que hauria de fer un periodista: GASOL no va al Mundial de bàsquet perquè porta una acumulació de partits durant els últims anys i tot un seguit de lesions i molèsties, que el que més li feia falta era descansar, cosa que la Fed. de Basquet i el seleccionador va acceptar i no va anar (a més les normes li ho permeten perquè és uan causa del tot justificada).
* I després per inepte perquè no és el pimer ni el segon cas que succeeix amb jugadors catalans. Un al futbol amb Oleguer i l'altre a l'hoquei patins amb Miquel Masoliver. Els dos havien dit que ells jugarien amb la selecció catalana i que li donarien suport. El primer va acabar acceptant anar a una concentració d'un dia, però no va anar al Mundial després de parlar amb Aragonés i a Masoliver se'l va obligar. Per què?
Perquè Espanya som la hòstia. Si un jugador es nega li cardem una multa/sanció o inabilitació per jugar i ens quedem tant amples, sense tenir en compte cap criteri.
I ja no cal parlar de les bestieses en diaris que venen de la capital o dels programes nocturns.
Seguirem criticant...
És insoportable les barbaritats que es poden llegir des de Madrid i des d'alguns diaris de Barcelona.
4 mesos després de l'entrada de Sandro Rosell a la presidència del Barça, el diari GOL continua acusant Joan Laporta i l'antiga directiva de noves coses. És espectacular. Ningú del club ha dit res en principi, però ja se sap tot... quina intriga. Falten 15 dies per l'Assemblea de Socis i Compromisaris, on ha de sortit tota la veritat. Ja no farà falta perquè estarà tot dit.
Algú deu filtrar aquestes informacions o hi ha persones que es dediquen a esbombar perquè si.
No sóc una persona molt afina al pensament de Rosell, més aviat al contrari, i tampoc seré jo qui defensi Joan Laporta de les acusacions, perquè possiblement se les mereixi. Però sembla que aquest home en aquest moment és el diable i que ho ha fet tot malament per aquest club. Em sembla que aquest home, juntament en una primera etapa amb el propi Rosell, i després ell amb altre gent van treure aquest club de la deriva que havia agafat en l'etapa Gaspart. Però d'això costa enrecodar-se'n.
Crec que no es poden fer judicis fins que tot no es posi damunt la taula, és a dir, que fins el dia 16 tothom hauria d'estar mutis i a la gàbia.
Per cert, 2 curiositats: 1. Rosell, en la candidatura amb Laporta del 2003, van anunciar aixecar totes les catifes... encara les espero per part dels 2. I la 2a, com és que la directiva ha acceptat que Spanair, companyia en la qual crec que Soriano encara continua lligada i un dels rivals de Rosell (candidaura d'Ingla), es pugui publicitar a tot el Camp Nou? A més a més, Turkish Airlines, patrocnadora oficial del Barça i crec que 4a companyia aeria del món, ja ho accepta? La opció màrqueting a mi no em val per res...
El següent tema m'ha sorgit avui al migdia. Llegint pel Twitter, he vist una crítica a Aduriz (València). No sabia el perquè d'ella fins que he vist quin era el motiu: Del Bosque l'ha convocat per la selecció per les baixes que té. Problema: aqust jugador va firmar fa un cert temps un document en favor de la seleció basca.
Doncs a un periodista li ha semblat malament aquesta convocatòria i s'ha posat a discutir amb la gent sobre la convocatòria d'aquest jugador: com per exemple li critica la seva falta de coherència (en part lògica*): "La falta de coherencia sería apoyar/firmar un manifiesto público y, a continuación, ir contra dicho manifiesto".
El summum que m'ha fet que el repliques han estat aquests dos tweets (missatges): "Cierro el tema: a los q me dicen que Aduriz va pq sería castigado/multado si renunciara, les pregunto: ¿Cuál fue la multa/castigo de Gasol? || He sacado la misma conclusión que @javierares. Cuando se mezclan política y deporte saltan chispas. Yo, afortunadamente, soy 100% apolítico."
Si porta 3 o 4 hores discutint sobre aquest tema, el primer no pots dir que a tu ets apolític. I després hauria d'informar-se millor abans d'opinar, que és el que hauria de fer un periodista: GASOL no va al Mundial de bàsquet perquè porta una acumulació de partits durant els últims anys i tot un seguit de lesions i molèsties, que el que més li feia falta era descansar, cosa que la Fed. de Basquet i el seleccionador va acceptar i no va anar (a més les normes li ho permeten perquè és uan causa del tot justificada).
* I després per inepte perquè no és el pimer ni el segon cas que succeeix amb jugadors catalans. Un al futbol amb Oleguer i l'altre a l'hoquei patins amb Miquel Masoliver. Els dos havien dit que ells jugarien amb la selecció catalana i que li donarien suport. El primer va acabar acceptant anar a una concentració d'un dia, però no va anar al Mundial després de parlar amb Aragonés i a Masoliver se'l va obligar. Per què?
Perquè Espanya som la hòstia. Si un jugador es nega li cardem una multa/sanció o inabilitació per jugar i ens quedem tant amples, sense tenir en compte cap criteri.
I ja no cal parlar de les bestieses en diaris que venen de la capital o dels programes nocturns.
Seguirem criticant...
dimarts, 31 d’agost del 2010
Comença una nova temporada: previsions a llarg termini
Uff... feia molt de temps que no escrivia en el blog, ja no recordava ni el nom d'usuari ni la contrasenya, imagineu.
Com bé diu el títol de l'entrada és fer una mica de previsió de la temporada 2010-2011, que acaba tot just de començar. Crec que és trist dir-ho, però tornarà a ser cosa de 2, ja que per calers i per plantilla hi ha moltíssimes diferències. Intentaré fer una descripció ràpida de la situació dels equips principals i veure a què pot aspirar cada un d'ells.
F.C.BARCELONA:
És el rival a batre de nou. Ha reforçat molt poc la plantilla, però amb gran qualitat. No cal parlar del potencial de David Villa (considerat actualment un dels TOP en la seva posició). La seva dupla amb Messi pot ser realment espectacular, i només cal veure la sintonia amb la que va jugar l'altre dia. Si, a més, li sumem els 4 que l'acompanyen (Xavi, Busquets, Iniesta i Pedro) que ja saben jugar amb ell, doncs ja té molt de guanyat. D'Adriano Correia sempre n'he tingut una bona opinió quan l'he vist jugar amb el Sevilla. Potser no era un fitxatge esperat, però pot aportar força a l'equip. I de Mascherano també se n'espera molt, sobretot per veure si realment serveix per un equip de toc com al Barça, acostumat a Anglaterra a veure com li passaven les pilotes per dalt del cap. Igualment s'espera moltíssim de les joies del planter començant per Jonathan Dos Santos i Thiago, seguit per Fontàs, Oriol Romeu, Muniesa, Bartra, Nolito, Miño i Oier, Montoya, Planas... i podríem anar a buscar jugadors d'edat de juvenil com Sergi Roberto o Sergi Gómez.
De la plantilla, curta, però és com li agrada a Guardiola. I la forma de jugar també serà molt clara, sobretot en els partits més importants. Messi de fals 9, o ja de 9 real (perquè amb la quantitat de gols que fa sembla que hagi estat un killer sempre) i dos jugadors ràpids per banda (Villa-Pedro-Bojan o Iniesta i cobrint una mica més el mig del camp. La resta no variarà gaire.
De les baixes, la més destacada a estat Ibra. Esportivament pel Barça potser ha estat una bona solució, ja que es treia un pes de sobre bastant important, però econòmicament, si tant malament s'està, ha estat nefasta tot i que ens estalviem el seu salari de les 4 temporades restants més 24 milions d'euros.
REIAL MADRID
Any nou, equip nou, entrenador nou, mateixos resultats de sempre? Un equip de 300 milions d'euros que es va quedar l'any passat amb el seu propi Trofeu i gràcies. Aquest any amb l'arribada de Mourinho se n'espera molt perquè principalment aquest entrenador és guanyador. Només veient el seu palmarès es pot veure clarament: ningú apostava per aquell Porto del 2004 que guanya la Champions, els títols aconseguits amb el Chelsea (tot i que sempre el somni allà era aconseguir la Champions i com a molt va aconsegir arribar a les semis), i ha aconseguit el triplet amb l'Inter. Per tant, ha demostrat que és un guanyador.
En el Madrid, això ja es veurà. De moment, porta molt poc i tampoc ha demostrat gaire perquè l'equip encara està en fase de construcció, tot i que Pellegrini ja portava 2 punts més a aquestes alçades (només s'ha disputat 1 partit, però ja hi ha comparacions).
Pel que fa a l'equip, ha fitxat més aviat barat en comparació amb el darrer any, i tampoc ha anat a buscar estrelles, que és el model que a totpoderós Florentino li agrada. Però si mirem cada un d'ells tampoc crec que millori molt més la plantilla que tenia el darrer any. Substitueixes un Guti per un noi de 19 anys; fitxes un central molt experimentat ja en període d'inici de decadència com Carvalho; un migcentre com Khedira, que tampoc és que sigui molt millor del que ja tenia el Madrid; Özil, que tot i que va demostrar en alguns partits del Mundial del que és capaç, el Madrid en té 4 més que poden ocupar la seva posició, i després dos jugadors de banda com Pedro León i Di Maria que em semblen bon fitxatges si es tracta de fer jugades a pilota parada i centrades perquè el davanters rematin.
Té potencial per lluitar contra el Barça, però si aquest fa la mateixa temporada que l'anterior o molt similar, no crec que tingui que deixar el títol en mans de l'etern rival.
VALÈNCIA
S'ha vist obligat a vendre els seus bucs inignia: Villa al Barça, Marchena al Vila-real i Silva al City (aquest últim es morirà de fàstic). Ha fitxat jugadors de segona línia per fer mal al davant (Soldado, Aduriz) però la resta realment em són molt poc o directament desconeguts.
Crec que estarà optant per entrar a la Champions.
SEVILLA
Ja s'ha vist com està al Sevilla. Sense la Champions, tenen mitj any llençat a les escombraries perquè es jugaven el 20% del pressupost en entrar en ella. No han perdut pràcticament jugadors, però tampoc han fet fitxatges destacables. Amb aconseguir les renovacions de Luis Fabiano i dels importants ja en tenen prou.
ATL. MADRID
Cada any aspira a Champions i normalment sempre s'acaba quedant a les portes o entra patint. La feina de quique Sánchez Flores ha estat molt important. Ha recuperat alguns jugadors com Reyes (va estar molt bé a la final de la Supercopa d'Europa), ha recomvertit un central com Ujfalusi en pràcticament un carriler, ha aconseguit que Forlán i Aguero juguin bé junts, i ha fet algun fitxatge bo com Filipe Luis. Igualment, caldrà seguir De Gea, que no crec que tardi molt en entrar en convocatòries de la Roja deixant fora Reina, ja que Casillas és intocable i Valdés s'ho ha guanyat a pols. Tampoc sé si aguantarà gaire temps a l'Atl. Madrid si un gran bé i posa una suma important de diners.
I finalment destacar alguns fitxatges del mercat a Espanya que han "sorprés" a tothom: Trezeguet (Juve a Hèrcules), Nacho Novo (Rangers a Sporting Gijón), Tamudo (Espanyol a R.Societat), sobretot els 2 primers.
Com deia, crec que serà complicat, però finalment la lliga la tornarà a guanyar el Barça. Els esdeveniments diran.
P.D: prou dels maleïts amistosos de seleccions, que no serveixen per res excepte per recaptar diners per les federacions, i a la vegada, et tornen els jugadors lesionats.
Com bé diu el títol de l'entrada és fer una mica de previsió de la temporada 2010-2011, que acaba tot just de començar. Crec que és trist dir-ho, però tornarà a ser cosa de 2, ja que per calers i per plantilla hi ha moltíssimes diferències. Intentaré fer una descripció ràpida de la situació dels equips principals i veure a què pot aspirar cada un d'ells.
F.C.BARCELONA:
És el rival a batre de nou. Ha reforçat molt poc la plantilla, però amb gran qualitat. No cal parlar del potencial de David Villa (considerat actualment un dels TOP en la seva posició). La seva dupla amb Messi pot ser realment espectacular, i només cal veure la sintonia amb la que va jugar l'altre dia. Si, a més, li sumem els 4 que l'acompanyen (Xavi, Busquets, Iniesta i Pedro) que ja saben jugar amb ell, doncs ja té molt de guanyat. D'Adriano Correia sempre n'he tingut una bona opinió quan l'he vist jugar amb el Sevilla. Potser no era un fitxatge esperat, però pot aportar força a l'equip. I de Mascherano també se n'espera molt, sobretot per veure si realment serveix per un equip de toc com al Barça, acostumat a Anglaterra a veure com li passaven les pilotes per dalt del cap. Igualment s'espera moltíssim de les joies del planter començant per Jonathan Dos Santos i Thiago, seguit per Fontàs, Oriol Romeu, Muniesa, Bartra, Nolito, Miño i Oier, Montoya, Planas... i podríem anar a buscar jugadors d'edat de juvenil com Sergi Roberto o Sergi Gómez.
De la plantilla, curta, però és com li agrada a Guardiola. I la forma de jugar també serà molt clara, sobretot en els partits més importants. Messi de fals 9, o ja de 9 real (perquè amb la quantitat de gols que fa sembla que hagi estat un killer sempre) i dos jugadors ràpids per banda (Villa-Pedro-Bojan o Iniesta i cobrint una mica més el mig del camp. La resta no variarà gaire.
De les baixes, la més destacada a estat Ibra. Esportivament pel Barça potser ha estat una bona solució, ja que es treia un pes de sobre bastant important, però econòmicament, si tant malament s'està, ha estat nefasta tot i que ens estalviem el seu salari de les 4 temporades restants més 24 milions d'euros.
REIAL MADRID
Any nou, equip nou, entrenador nou, mateixos resultats de sempre? Un equip de 300 milions d'euros que es va quedar l'any passat amb el seu propi Trofeu i gràcies. Aquest any amb l'arribada de Mourinho se n'espera molt perquè principalment aquest entrenador és guanyador. Només veient el seu palmarès es pot veure clarament: ningú apostava per aquell Porto del 2004 que guanya la Champions, els títols aconseguits amb el Chelsea (tot i que sempre el somni allà era aconseguir la Champions i com a molt va aconsegir arribar a les semis), i ha aconseguit el triplet amb l'Inter. Per tant, ha demostrat que és un guanyador.
En el Madrid, això ja es veurà. De moment, porta molt poc i tampoc ha demostrat gaire perquè l'equip encara està en fase de construcció, tot i que Pellegrini ja portava 2 punts més a aquestes alçades (només s'ha disputat 1 partit, però ja hi ha comparacions).
Pel que fa a l'equip, ha fitxat més aviat barat en comparació amb el darrer any, i tampoc ha anat a buscar estrelles, que és el model que a totpoderós Florentino li agrada. Però si mirem cada un d'ells tampoc crec que millori molt més la plantilla que tenia el darrer any. Substitueixes un Guti per un noi de 19 anys; fitxes un central molt experimentat ja en període d'inici de decadència com Carvalho; un migcentre com Khedira, que tampoc és que sigui molt millor del que ja tenia el Madrid; Özil, que tot i que va demostrar en alguns partits del Mundial del que és capaç, el Madrid en té 4 més que poden ocupar la seva posició, i després dos jugadors de banda com Pedro León i Di Maria que em semblen bon fitxatges si es tracta de fer jugades a pilota parada i centrades perquè el davanters rematin.
Té potencial per lluitar contra el Barça, però si aquest fa la mateixa temporada que l'anterior o molt similar, no crec que tingui que deixar el títol en mans de l'etern rival.
VALÈNCIA
S'ha vist obligat a vendre els seus bucs inignia: Villa al Barça, Marchena al Vila-real i Silva al City (aquest últim es morirà de fàstic). Ha fitxat jugadors de segona línia per fer mal al davant (Soldado, Aduriz) però la resta realment em són molt poc o directament desconeguts.
Crec que estarà optant per entrar a la Champions.
SEVILLA
Ja s'ha vist com està al Sevilla. Sense la Champions, tenen mitj any llençat a les escombraries perquè es jugaven el 20% del pressupost en entrar en ella. No han perdut pràcticament jugadors, però tampoc han fet fitxatges destacables. Amb aconseguir les renovacions de Luis Fabiano i dels importants ja en tenen prou.
ATL. MADRID
Cada any aspira a Champions i normalment sempre s'acaba quedant a les portes o entra patint. La feina de quique Sánchez Flores ha estat molt important. Ha recuperat alguns jugadors com Reyes (va estar molt bé a la final de la Supercopa d'Europa), ha recomvertit un central com Ujfalusi en pràcticament un carriler, ha aconseguit que Forlán i Aguero juguin bé junts, i ha fet algun fitxatge bo com Filipe Luis. Igualment, caldrà seguir De Gea, que no crec que tardi molt en entrar en convocatòries de la Roja deixant fora Reina, ja que Casillas és intocable i Valdés s'ho ha guanyat a pols. Tampoc sé si aguantarà gaire temps a l'Atl. Madrid si un gran bé i posa una suma important de diners.
I finalment destacar alguns fitxatges del mercat a Espanya que han "sorprés" a tothom: Trezeguet (Juve a Hèrcules), Nacho Novo (Rangers a Sporting Gijón), Tamudo (Espanyol a R.Societat), sobretot els 2 primers.
Com deia, crec que serà complicat, però finalment la lliga la tornarà a guanyar el Barça. Els esdeveniments diran.
P.D: prou dels maleïts amistosos de seleccions, que no serveixen per res excepte per recaptar diners per les federacions, i a la vegada, et tornen els jugadors lesionats.
divendres, 25 de juny del 2010
Primera visió al Mundial de Sud-Àfrica
Ahir va acabar la primera fase del Mundial 2010, que com tots sabem, s'està celebrant al continent africà. Ja podem destacar alguns aspectes que ja s'han comentat des de l'inici, però d'altres que crec que no s'han considerat i que també són prou importants per entendre el que està succeint.
Potser el més rellevant i que ha estat més present ha estat sense cap mena de dubte les eliminacions de dos seleccions que, al meu parer, ja fa uns quants anys que van en decadència i que necessiten trobar nova sabia per tornar el més amunt possible. Òbviament parlo de la seleccions de França i Itàlia. La primera ja va arribar a un mundial d'una forma obscura, amb la mà d'Henry, que ja tants problemes els hi va crear. Però tot io això, només és un petit factor del que ha portat a França a aquest horror. Un entrenador que ni havent arribat a una final d'un Mundial ha estat "estimat", l'eterna espera d'uns jugadors nous que subtituissin la meravellosa França del bienni 98-00 amb Mundial i Eurocopa, la retirada i posterior vinguda de Zidane al 2006, fes i desfen amb els jugadors al marge de l'entrenador han fet que a poc a poc aquest equip s¡anés autodestruïnt.
El cas d'Itàlia ja és més normal. Una selecció que porta molts anys jugant amb el mateix estil i jugadors i que no ha tingut la capacitat de trobar uns davanters de la talla de Inzaghi o del Piero i tampoc de trobar el nou Pirlo, per mi el millor d'Itàlia, i que amb mitja horeta que va jugar contra Eslovàquia va moure més l'equip que en 240 els que ocupaven el seu lloc al mig del camp.
Un altres fiascos han resultat ser les seleccions africanes en un Mundial on s'esperava molt més del que han demostrat per allò que jugaven a casa. Per renom, Sud-Àfrica era de la que menys es podia esperar. Després trobem Algèria que tampoc és que tingués un gran paper. I sobretot han decepcionat Camerún , Nigèria i Costa d'Ivori. La raó principal és que grans estrelles no fan un equip, sobretot en el segon cas, on la majoria de jugadors juguen en les principals lligues europees. La única que podem salvar és Ghana, que ha estat la que ha pogut passar a vuitens
Ara toca parlar dels que s'esperava més. Aquí evidentment i per proximitat afecta directament Espanya. Poc gol, poques rematades a porteria. Sembla que aquest cop si que és candidata per la trajectòria que té, és dels cops que ho hagi passat pitjor per passar. Per qualitat col·lectiva, és la nº1 per guanyar aquest títol, però el camí és llarg.
També m'agradaria incloure 2 seleccions Sud-americanes com són Brasil i Argentina. De Brasil, amb un joc ranci que fa anys que li veiem amb Dunga, està a la pomada com sempre i segurament arribarà lluny, però no és la Brasil que coneixem. I d'Argentina dir que Messi li falta marcar i que la vull veure amb equiops de més entitat que no pas Corea del Sud, Nigèria i Grècia.
Em deixo pel camí algunes seleccions perquè no les he pogut veure gaire i no seria gaire objectiu. Però en vull destacar un parell que s'han convertit en la meva debilitat. Una és EUA, que sorprenentment ha estat 1a de grup per davant d'una Anglaterra amb Lampard i Gerrard fent de Busquets i xabi Alonso, que sap jugar a futbol, que vol sempre la pilota, que no renuncia a perdre com va quedar demostrat en l'últim partit i que si té tots els factors a favors, es podria plantar en una possibles semifinals si avui elimina a Ghana i es desfà a quarts d'una selecció rocosa i batalladora com Uruguai. I l'altra tot i que ja no hi és, ja em va agradar al 2006 i ara al 2010 com Austràlia, que es va trobar el davant amb una Alemanya molt inspirada..., sinó encara hauria tingut opcions d'entrar als vuitens.
Per acabar un parell de pinzellades, el paper d'alguns jugadors que estan despuntant com Honda (CSKA Moscú/Japó), Ozil (Alemanya) i alguns més encara trobaríem.. i quina merda de pilota és el Jabulani (porten masses anys fent pilotes defectuoses tant pels porters com pels jugadors)... que s'ho fassin mirar.
Abans d'acabar el Mundial espero poder fer un altre article sobre el mundial.
Potser el més rellevant i que ha estat més present ha estat sense cap mena de dubte les eliminacions de dos seleccions que, al meu parer, ja fa uns quants anys que van en decadència i que necessiten trobar nova sabia per tornar el més amunt possible. Òbviament parlo de la seleccions de França i Itàlia. La primera ja va arribar a un mundial d'una forma obscura, amb la mà d'Henry, que ja tants problemes els hi va crear. Però tot io això, només és un petit factor del que ha portat a França a aquest horror. Un entrenador que ni havent arribat a una final d'un Mundial ha estat "estimat", l'eterna espera d'uns jugadors nous que subtituissin la meravellosa França del bienni 98-00 amb Mundial i Eurocopa, la retirada i posterior vinguda de Zidane al 2006, fes i desfen amb els jugadors al marge de l'entrenador han fet que a poc a poc aquest equip s¡anés autodestruïnt.
El cas d'Itàlia ja és més normal. Una selecció que porta molts anys jugant amb el mateix estil i jugadors i que no ha tingut la capacitat de trobar uns davanters de la talla de Inzaghi o del Piero i tampoc de trobar el nou Pirlo, per mi el millor d'Itàlia, i que amb mitja horeta que va jugar contra Eslovàquia va moure més l'equip que en 240 els que ocupaven el seu lloc al mig del camp.
Un altres fiascos han resultat ser les seleccions africanes en un Mundial on s'esperava molt més del que han demostrat per allò que jugaven a casa. Per renom, Sud-Àfrica era de la que menys es podia esperar. Després trobem Algèria que tampoc és que tingués un gran paper. I sobretot han decepcionat Camerún , Nigèria i Costa d'Ivori. La raó principal és que grans estrelles no fan un equip, sobretot en el segon cas, on la majoria de jugadors juguen en les principals lligues europees. La única que podem salvar és Ghana, que ha estat la que ha pogut passar a vuitens
Ara toca parlar dels que s'esperava més. Aquí evidentment i per proximitat afecta directament Espanya. Poc gol, poques rematades a porteria. Sembla que aquest cop si que és candidata per la trajectòria que té, és dels cops que ho hagi passat pitjor per passar. Per qualitat col·lectiva, és la nº1 per guanyar aquest títol, però el camí és llarg.
També m'agradaria incloure 2 seleccions Sud-americanes com són Brasil i Argentina. De Brasil, amb un joc ranci que fa anys que li veiem amb Dunga, està a la pomada com sempre i segurament arribarà lluny, però no és la Brasil que coneixem. I d'Argentina dir que Messi li falta marcar i que la vull veure amb equiops de més entitat que no pas Corea del Sud, Nigèria i Grècia.
Em deixo pel camí algunes seleccions perquè no les he pogut veure gaire i no seria gaire objectiu. Però en vull destacar un parell que s'han convertit en la meva debilitat. Una és EUA, que sorprenentment ha estat 1a de grup per davant d'una Anglaterra amb Lampard i Gerrard fent de Busquets i xabi Alonso, que sap jugar a futbol, que vol sempre la pilota, que no renuncia a perdre com va quedar demostrat en l'últim partit i que si té tots els factors a favors, es podria plantar en una possibles semifinals si avui elimina a Ghana i es desfà a quarts d'una selecció rocosa i batalladora com Uruguai. I l'altra tot i que ja no hi és, ja em va agradar al 2006 i ara al 2010 com Austràlia, que es va trobar el davant amb una Alemanya molt inspirada..., sinó encara hauria tingut opcions d'entrar als vuitens.
Per acabar un parell de pinzellades, el paper d'alguns jugadors que estan despuntant com Honda (CSKA Moscú/Japó), Ozil (Alemanya) i alguns més encara trobaríem.. i quina merda de pilota és el Jabulani (porten masses anys fent pilotes defectuoses tant pels porters com pels jugadors)... que s'ho fassin mirar.
Abans d'acabar el Mundial espero poder fer un altre article sobre el mundial.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)