El futbol espanyol

Després de tenir abandonat un parell de setmanetes el blog, tornem a aparèixer per aquí. Avui no toca tractar ni de futbol, ni de bàsquet, ni de motor... avui és una cosa molt més seriosa.

A tornat a l'esfera del món de l'esport espanyol, sobretot del futbol la psicosis, i no és per menys: diumenge al migdia el jugador del Salamanca, Miguel García va patir una aritmia que el va deixar mort durant uns quants segons amb el resultat que no podrà tornar a competir. Ahir, en el Valladolid-Espanyol, un jugador ha hagut de passar la nit a l'hospital per una crisi nerviosa i problemes de respiració. No fa pas tant, potser just abans d'acabar la temporada passada, un jugador del Reus també va tenir un atac de cor a casa seva, i així podríem anar fent amb Marc Vivien Foe, Miklos Deher, Antonio Puerta, o Dani Jarque, o amb una mica més de fortuna, Ruben de la Red.

Els metges no troben explicació a aquesta quantitat de morts en el futbol, però succeeixen? Ja sabem que morts súbites se'n donen cada any, però si comptem la quantitat de futbolistes que he citat, amb la desgracia de la mort o amb la fortuna de tornar a nèixer, des de la primera mort com va ser Foe al 2005, me'n surten a gairebé 2 per any.

Potser la forma del comentari a continuació semblarà frívol, però en cap moment tinc aquest objectiu, ja que em sembla certament preocupant, però Espanya en aquest tema sembla que s'estigui especialitzant: són molts casos en pocs anys. Com deia els metges no hi troben explicació, però certament n'hi deu haver alguna. Jo sóc el primer que desconeix el per què, però potser ens hauríem de parar a pensar què és el que s'està fent malament.

Esperem que no succeeixi un fet semblant durant molt de temps i que de l'únic que haguem de parlar sigui de la pilota.

P.D: fa un parell de setmanes que feia un any de la mort d'Andrés Montes, teòricament també per una parada cardio-respiratòria. Aquest és bon moment per recordar-se d'ell amb segurament la última gran frase que va crear i que ens ha calat: ¡PORQUE LA VIDA PUEDE SER MARAVILLOSA!. I aquest és un petit gran rècord que sempre poder dir que vaig viure en directe: http://www.youtube.com/watch?v=APeL1Uk1bFk