dimarts, 31 d’agost del 2010

Comença una nova temporada: previsions a llarg termini

Uff... feia molt de temps que no escrivia en el blog, ja no recordava ni el nom d'usuari ni la contrasenya, imagineu.
Com bé diu el títol de l'entrada és fer una mica de previsió de la temporada 2010-2011, que acaba tot just de començar. Crec que és trist dir-ho, però tornarà a ser cosa de 2, ja que per calers i per plantilla hi ha moltíssimes diferències. Intentaré fer una descripció ràpida de la situació dels equips principals i veure a què pot aspirar cada un d'ells.

F.C.BARCELONA:
És el rival a batre de nou. Ha reforçat molt poc la plantilla, però amb gran qualitat. No cal parlar del potencial de David Villa (considerat actualment un dels TOP en la seva posició). La seva dupla amb Messi pot ser realment espectacular, i només cal veure la sintonia amb la que va jugar l'altre dia. Si, a més, li sumem els 4 que l'acompanyen (Xavi, Busquets, Iniesta i Pedro) que ja saben jugar amb ell, doncs ja té molt de guanyat. D'Adriano Correia sempre n'he tingut una bona opinió quan l'he vist jugar amb el Sevilla. Potser no era un fitxatge esperat, però pot aportar força a l'equip. I de Mascherano també se n'espera molt, sobretot per veure si realment serveix per un equip de toc com al Barça, acostumat a Anglaterra a veure com li passaven les pilotes per dalt del cap. Igualment s'espera moltíssim de les joies del planter començant per Jonathan Dos Santos i Thiago, seguit per Fontàs, Oriol Romeu, Muniesa, Bartra, Nolito, Miño i Oier, Montoya, Planas... i podríem anar a buscar jugadors d'edat de juvenil com Sergi Roberto o Sergi Gómez.
De la plantilla, curta, però és com li agrada a Guardiola. I la forma de jugar també serà molt clara, sobretot en els partits més importants. Messi de fals 9, o ja de 9 real (perquè amb la quantitat de gols que fa sembla que hagi estat un killer sempre) i dos jugadors ràpids per banda (Villa-Pedro-Bojan o Iniesta i cobrint una mica més el mig del camp. La resta no variarà gaire.
De les baixes, la més destacada a estat Ibra. Esportivament pel Barça potser ha estat una bona solució, ja que es treia un pes de sobre bastant important, però econòmicament, si tant malament s'està, ha estat nefasta tot i que ens estalviem el seu salari de les 4 temporades restants més 24 milions d'euros.

REIAL MADRID
Any nou, equip nou, entrenador nou, mateixos resultats de sempre? Un equip de 300 milions d'euros que es va quedar l'any passat amb el seu propi Trofeu i gràcies. Aquest any amb l'arribada de Mourinho se n'espera molt perquè principalment aquest entrenador és guanyador. Només veient el seu palmarès es pot veure clarament: ningú apostava per aquell Porto del 2004 que guanya la Champions, els títols aconseguits amb el Chelsea (tot i que sempre el somni allà era aconseguir la Champions i com a molt va aconsegir arribar a les semis), i ha aconseguit el triplet amb l'Inter. Per tant, ha demostrat que és un guanyador.
En el Madrid, això ja es veurà. De moment, porta molt poc i tampoc ha demostrat gaire perquè l'equip encara està en fase de construcció, tot i que Pellegrini ja portava 2 punts més a aquestes alçades (només s'ha disputat 1 partit, però ja hi ha comparacions).
Pel que fa a l'equip, ha fitxat més aviat barat en comparació amb el darrer any, i tampoc ha anat a buscar estrelles, que és el model que a totpoderós Florentino li agrada. Però si mirem cada un d'ells tampoc crec que millori molt més la plantilla que tenia el darrer any. Substitueixes un Guti per un noi de 19 anys; fitxes un central molt experimentat ja en període d'inici de decadència com Carvalho; un migcentre com Khedira, que tampoc és que sigui molt millor del que ja tenia el Madrid; Özil, que tot i que va demostrar en alguns partits del Mundial del que és capaç, el Madrid en té 4 més que poden ocupar la seva posició, i després dos jugadors de banda com Pedro León i Di Maria que em semblen bon fitxatges si es tracta de fer jugades a pilota parada i centrades perquè el davanters rematin.
Té potencial per lluitar contra el Barça, però si aquest fa la mateixa temporada que l'anterior o molt similar, no crec que tingui que deixar el títol en mans de l'etern rival.

VALÈNCIA
S'ha vist obligat a vendre els seus bucs inignia: Villa al Barça, Marchena al Vila-real i Silva al City (aquest últim es morirà de fàstic). Ha fitxat jugadors de segona línia per fer mal al davant (Soldado, Aduriz) però la resta realment em són molt poc o directament desconeguts.
Crec que estarà optant per entrar a la Champions.

SEVILLA
Ja s'ha vist com està al Sevilla. Sense la Champions, tenen mitj any llençat a les escombraries perquè es jugaven el 20% del pressupost en entrar en ella. No han perdut pràcticament jugadors, però tampoc han fet fitxatges destacables. Amb aconseguir les renovacions de Luis Fabiano i dels importants ja en tenen prou.

ATL. MADRID
Cada any aspira a Champions i normalment sempre s'acaba quedant a les portes o entra patint. La feina de quique Sánchez Flores ha estat molt important. Ha recuperat alguns jugadors com Reyes (va estar molt bé a la final de la Supercopa d'Europa), ha recomvertit un central com Ujfalusi en pràcticament un carriler, ha aconseguit que Forlán i Aguero juguin bé junts, i ha fet algun fitxatge bo com Filipe Luis. Igualment, caldrà seguir De Gea, que no crec que tardi molt en entrar en convocatòries de la Roja deixant fora Reina, ja que Casillas és intocable i Valdés s'ho ha guanyat a pols. Tampoc sé si aguantarà gaire temps a l'Atl. Madrid si un gran bé i posa una suma important de diners.

I finalment destacar alguns fitxatges del mercat a Espanya que han "sorprés" a tothom: Trezeguet (Juve a Hèrcules), Nacho Novo (Rangers a Sporting Gijón), Tamudo (Espanyol a R.Societat), sobretot els 2 primers.

Com deia, crec que serà complicat, però finalment la lliga la tornarà a guanyar el Barça. Els esdeveniments diran.

P.D: prou dels maleïts amistosos de seleccions, que no serveixen per res excepte per recaptar diners per les federacions, i a la vegada, et tornen els jugadors lesionats.