Després de tenir abandonat un parell de setmanetes el blog, tornem a aparèixer per aquí. Avui no toca tractar ni de futbol, ni de bàsquet, ni de motor... avui és una cosa molt més seriosa.
A tornat a l'esfera del món de l'esport espanyol, sobretot del futbol la psicosis, i no és per menys: diumenge al migdia el jugador del Salamanca, Miguel García va patir una aritmia que el va deixar mort durant uns quants segons amb el resultat que no podrà tornar a competir. Ahir, en el Valladolid-Espanyol, un jugador ha hagut de passar la nit a l'hospital per una crisi nerviosa i problemes de respiració. No fa pas tant, potser just abans d'acabar la temporada passada, un jugador del Reus també va tenir un atac de cor a casa seva, i així podríem anar fent amb Marc Vivien Foe, Miklos Deher, Antonio Puerta, o Dani Jarque, o amb una mica més de fortuna, Ruben de la Red.
Els metges no troben explicació a aquesta quantitat de morts en el futbol, però succeeixen? Ja sabem que morts súbites se'n donen cada any, però si comptem la quantitat de futbolistes que he citat, amb la desgracia de la mort o amb la fortuna de tornar a nèixer, des de la primera mort com va ser Foe al 2005, me'n surten a gairebé 2 per any.
Potser la forma del comentari a continuació semblarà frívol, però en cap moment tinc aquest objectiu, ja que em sembla certament preocupant, però Espanya en aquest tema sembla que s'estigui especialitzant: són molts casos en pocs anys. Com deia els metges no hi troben explicació, però certament n'hi deu haver alguna. Jo sóc el primer que desconeix el per què, però potser ens hauríem de parar a pensar què és el que s'està fent malament.
Esperem que no succeeixi un fet semblant durant molt de temps i que de l'únic que haguem de parlar sigui de la pilota.
P.D: fa un parell de setmanes que feia un any de la mort d'Andrés Montes, teòricament també per una parada cardio-respiratòria. Aquest és bon moment per recordar-se d'ell amb segurament la última gran frase que va crear i que ens ha calat: ¡PORQUE LA VIDA PUEDE SER MARAVILLOSA!. I aquest és un petit gran rècord que sempre poder dir que vaig viure en directe: http://www.youtube.com/watch?v=APeL1Uk1bFk
dijous, 28 d’octubre del 2010
diumenge, 10 d’octubre del 2010
Resum del Cap de Setmana
Aquest cap de setmana, sense futbol de Primera, clarament ha destacat pel món del motor.
Això d'aixecar-se a les 8 a veure motos i F1 és dur, però més quan has anat a dormir a les 2 i no has pogut dormir bé. Però com a mínim ha valgut la pena. Un carrera de F-1 com una més, sense gaire per destacar. Quedaran 3 curses i tot encara estarà per decidir.
Però la raó d'avui era per veure en directe com Toni Elías guanyava el Mundial de Motos de Moto2, i en menys mesura, com Lorenzo era el 2n pilot espanyol que guanyava el Mundial de motos en la categoria de MotoGP (ja es nota que aquest segon, tot i que la rellevància és major, no li tinc molta simpatia, per no dir que cap).
De Elías sempre és un pilot que he estat molt crític amb ell, on sempre deia que tenia problemes al llarg de la temporada i quan arribaven les hores de les renovacions i de buscar equip, llavors apareixia pel davant en les curses. Mai li he negat nivell perquè havia estat en les categories petites al davant lluitant pel final, però si més no resultava curiosa la situació. La decisió de baixar a Moto2 debia ser molt dura veient que pilots amb molta menys talla que ell tenien un lloc a la categoria reina, però això només ha fet que reforçar la visió que ell té nivell suficient per estar a MotoGP, i callar moltíssimes boques.
I ara només queda per decidir-se el 125cc, amb l'esperança que tinc que se l'endugui Marc Márquez perquè bàsicament ha demostrat ser el millor, perquè no s'ho té gens cregut i també bàsicament perquè és de casa. Ahir va fer la desena pole de temporada (cosa que no s'havia fet mai en una temporada), però al llarg de totes les carreres ha estat per mi el millor. De fet, els errors que ha patit al llarg de la temporada han estat errors aliens (embestida a Aragó, caiguda del tub d'escapament a Xerez), cosa que demostra el nivell que té només amb 17 o ja 18 anys.
I també toca felicitar Marc Coma, guanyador del Rally dels Faraons (declarat el Mundial) amb l'excepció del Dakar.
Per la resta de l'actualitat esportiva, 2 de 3 a l'ACB (dificil que l'Assignia Manresa pogués carregar-se el Madrid a la Caja Mágica).
I per acabar, fa res ha acabat la jornada a 2a divisió amb el Barça Tenerife. El partit ha acabat 3-1. El Barça amb 5 baixes importants com Muniesa, Miño, Dos Santos, Thiago i Fontàs. Són molt bons, sobretot Nolito. Si el Barça B fan bon paper i s'assegura aviat continuar a 2 l'any vinent, no descarto que estigui aviat amb el 1r equip. De Dos Santos i Thiago ja no dic res perquè ja coneix quina qualitat tenen.
Això d'aixecar-se a les 8 a veure motos i F1 és dur, però més quan has anat a dormir a les 2 i no has pogut dormir bé. Però com a mínim ha valgut la pena. Un carrera de F-1 com una més, sense gaire per destacar. Quedaran 3 curses i tot encara estarà per decidir.
Però la raó d'avui era per veure en directe com Toni Elías guanyava el Mundial de Motos de Moto2, i en menys mesura, com Lorenzo era el 2n pilot espanyol que guanyava el Mundial de motos en la categoria de MotoGP (ja es nota que aquest segon, tot i que la rellevància és major, no li tinc molta simpatia, per no dir que cap).
De Elías sempre és un pilot que he estat molt crític amb ell, on sempre deia que tenia problemes al llarg de la temporada i quan arribaven les hores de les renovacions i de buscar equip, llavors apareixia pel davant en les curses. Mai li he negat nivell perquè havia estat en les categories petites al davant lluitant pel final, però si més no resultava curiosa la situació. La decisió de baixar a Moto2 debia ser molt dura veient que pilots amb molta menys talla que ell tenien un lloc a la categoria reina, però això només ha fet que reforçar la visió que ell té nivell suficient per estar a MotoGP, i callar moltíssimes boques.
I ara només queda per decidir-se el 125cc, amb l'esperança que tinc que se l'endugui Marc Márquez perquè bàsicament ha demostrat ser el millor, perquè no s'ho té gens cregut i també bàsicament perquè és de casa. Ahir va fer la desena pole de temporada (cosa que no s'havia fet mai en una temporada), però al llarg de totes les carreres ha estat per mi el millor. De fet, els errors que ha patit al llarg de la temporada han estat errors aliens (embestida a Aragó, caiguda del tub d'escapament a Xerez), cosa que demostra el nivell que té només amb 17 o ja 18 anys.
I també toca felicitar Marc Coma, guanyador del Rally dels Faraons (declarat el Mundial) amb l'excepció del Dakar.
Per la resta de l'actualitat esportiva, 2 de 3 a l'ACB (dificil que l'Assignia Manresa pogués carregar-se el Madrid a la Caja Mágica).
I per acabar, fa res ha acabat la jornada a 2a divisió amb el Barça Tenerife. El partit ha acabat 3-1. El Barça amb 5 baixes importants com Muniesa, Miño, Dos Santos, Thiago i Fontàs. Són molt bons, sobretot Nolito. Si el Barça B fan bon paper i s'assegura aviat continuar a 2 l'any vinent, no descarto que estigui aviat amb el 1r equip. De Dos Santos i Thiago ja no dic res perquè ja coneix quina qualitat tenen.
divendres, 8 d’octubre del 2010
Una bona experiència: BARÇA - LAKERS en 3D
Ahir a la nit va succeir un fet bastant important al Palau Sant Jordi. El campìó de l'Eurolliga i el campió de l'NBA jugaven un partit "amistós", i que havia estat qualificat per tots com la Intercontinental del bàsquet. El terme "amistós" es va veure des dels 20 segons que no en tindria res, ja que el penjat de Ron Artest ja va fer de les seves i després els 9 dels Lakers també va repartir força estopa durant els primers 12 minuts.
Òbviament, amb 2 àrbitres NBA i un FIBA, les normes tot i ser mixtes, eren extranyes de veure provocant que fins i tot els àrbitres en molts moments no sabien que pitar o com havien d'actuar. Ex: el barça se'n va als 4 minuts de 3r quart amb 5 faltes personals, de les quals el 80% no ho eren i a l'altra banda, el mateix tipus no es pitaven. Obvi que el públic veies el "tongo"
D'altra banda, va ser un espectacle, on el Barça va fer un molt bon partit, llàstima de les estadístiques de 3 que va ser molt fluixa, més encara la dels Lakers, que si no recordo malament, es queda sense anotar de 3 en TOT el partit. I destacaria sobretot una jugada del Barça, on participen tots de forma espectacular i l'acaba Vázquez amb una esmaixada: d'això als americans se'ls hi hauria d'ensenyar una mica i es diu JOC en EQUIP.
Tot això, envoltat per unes 100 persones aproximadament en un cinema de Barcelona, veient el partit en 3D, en un sensació nova de veure partits. No vam tenir el so d'ambient fins al minut 16 de partit (el so venia de Madrid, certament estúpid que el so faci Barcelona - Madrid- Barcelona, hi van haver alguns talls i no ens van activar l'aire, cosa que va provocar que arribés a casa mig deshidratat.
Per cert, ja per anar acabant, ahir Phil Jackson deia que el Barça no podria ser competitiu en l'NBA. Possiblement per entrar en els Play-offs no, però per fer-hi un bon paper segur que si. Ell hauríem de veure si tindria futur en el món FIBA com a entrenador (i més igual que sigui l'entrenador amb més anells de l'NBA) ja que el tio necessita 5 ajudants per discutir els sistemes, 5 minuts per discutir amb ells, mentre els jugadors esperen, donar les ordres necessàries i finalment no juguin amb cap sistema definit perquè els bases no marquen cap jugada a l'inici d'ella, quan a Europa amb un minut l'entrenador pensa, decideix i transmet les ordres.
Hi ha ganes per això d'NBA, però també hi ha ganes de grans partits a Europa.
Òbviament, amb 2 àrbitres NBA i un FIBA, les normes tot i ser mixtes, eren extranyes de veure provocant que fins i tot els àrbitres en molts moments no sabien que pitar o com havien d'actuar. Ex: el barça se'n va als 4 minuts de 3r quart amb 5 faltes personals, de les quals el 80% no ho eren i a l'altra banda, el mateix tipus no es pitaven. Obvi que el públic veies el "tongo"
D'altra banda, va ser un espectacle, on el Barça va fer un molt bon partit, llàstima de les estadístiques de 3 que va ser molt fluixa, més encara la dels Lakers, que si no recordo malament, es queda sense anotar de 3 en TOT el partit. I destacaria sobretot una jugada del Barça, on participen tots de forma espectacular i l'acaba Vázquez amb una esmaixada: d'això als americans se'ls hi hauria d'ensenyar una mica i es diu JOC en EQUIP.
Tot això, envoltat per unes 100 persones aproximadament en un cinema de Barcelona, veient el partit en 3D, en un sensació nova de veure partits. No vam tenir el so d'ambient fins al minut 16 de partit (el so venia de Madrid, certament estúpid que el so faci Barcelona - Madrid- Barcelona, hi van haver alguns talls i no ens van activar l'aire, cosa que va provocar que arribés a casa mig deshidratat.
Per cert, ja per anar acabant, ahir Phil Jackson deia que el Barça no podria ser competitiu en l'NBA. Possiblement per entrar en els Play-offs no, però per fer-hi un bon paper segur que si. Ell hauríem de veure si tindria futur en el món FIBA com a entrenador (i més igual que sigui l'entrenador amb més anells de l'NBA) ja que el tio necessita 5 ajudants per discutir els sistemes, 5 minuts per discutir amb ells, mentre els jugadors esperen, donar les ordres necessàries i finalment no juguin amb cap sistema definit perquè els bases no marquen cap jugada a l'inici d'ella, quan a Europa amb un minut l'entrenador pensa, decideix i transmet les ordres.
Hi ha ganes per això d'NBA, però també hi ha ganes de grans partits a Europa.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)